Pornografia, violència i educació sexual

La relació entre el consum de pornografia i la violència de gènere és un problema que es plantegen els experts des de diverses perspectives. Alguns argumenten que és un estímul per a les actituds masclistes i degradants envers la dona, sense arribar a ser la causa per se, mentre que altres sostenen que les conductes que es reprodueixen en aquest tipus de pel·lícules no només són factors exacerbants sinó que contenen, en si mateixes, prou paràmetres per construir una personalitat –predisposada o no amb anterioritat–  procliu a la violència. La pornografia significa una cosificació de la dona i una sublimació del mascle alfa que basa la sexualitat en la genitalitat, abandonant la conjunció de sexe i afecte i repetint fins a la sacietat uns estereotips que incideixen en la submissió i que fins i tot plantegen la fantasia de la violació com a font de plaer. És tràgic que sovint la pornografia substitueix l’educació sexual.

Un elevat percentatge de les pàgines visitades a internet es refereixen al consum de pornografia, una dada que se suma a l’augment que s’experimenta entre joves i adolescents. Conductes delictives com les de la Manada, però també fixacions quotidianes en una pràctica sexual en què s’imposa la supremacia masculina, amb la consegüent translació a les relacions socials, provenen en part d’uns models que fixen rols i actituds i que –no ens cansarem de repetir-ho– només es combaten amb més educació, respecte i igualtat efectiva.