Dues coses a preservar

El Partit Popular va aconseguir en el seu moment que el Tribunal Constitucional (TC) desfigurés l’Estatut. Des d’aleshores Catalunya es regeix per un Estatut que ningú –excepte els membres del TC– ha votat. Ara el PP ha aconseguit, sembla que a base de no poques pressions, que el TC es pronunciï de forma estrafolària i del tot irregular sobre qui ha de ser o no ha de ser el pròxim president de Catalunya. L’alt tribunal diu que, per ser president, Carles Puigdemont ha de demanar abans permís –sembla una burla– al mateix jutge, Pablo Llarena, que manté injustament a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Davant la impossibilitat d’investir Puigdemont sense transgredir les ordres del Constitucional, el president del Parlament, Roger Torrent, va decidir ahir ajornar el ple en qüestió. Ho van celebrar Mariano Rajoy, el PP i els seus aliats, que són molts. Tot això contrasta vivament amb la seva postura abans de la celebració de les eleccions del 21-D. Llavors, al PP li va semblar la mar de bé que Puigdemont fos el presidenciable de Junts per Catalunya. Perquè anhelaven derrotar-lo. Confiaven que el bloc del 155 guanyaria uns comicis convocats amb aquest objectiu.

Començar a governar

Naturalment, la situació creada pel Govern espanyol i el Constitucional està causant desconcert i tensió entre les files sobiranistes, que veuen com una vegada més s’adulteren les regles de joc per derrotar-los. No obstant, i malgrat les greus injustícies i l’assetjament constant, les forces independentistes haurien de ser capaces de preservar com sigui, costi el que costi, dues coses, que, al meu entendre, van molt unides.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

 La primera, la seva capacitat per posar-se d’acord i preservar la unitat interna. Una guerra entre independentistes en aquests moments seria una tragèdia. La segona cosa a blindar: l’enorme valor dels resultats obtinguts a les urnes.

Dit d’una altra manera: han de començar a governar, i a governar bé. Provocar una repetició de les eleccions seria una temeritat i causaria una enorme frustració i desgast. A més a més, fins i tot en cas d’aconseguir la victòria, aquesta no resoldria res.