Equilibri ambiental
Deixem brotar la verdor
Cada arbre és un malalt menys, cada parterre un nen més sa
zentauroepp41474933 barcelona barcelones 04 01 2018 barcelona huerto ur180105094550 /
En la depriment pel·lícula Soy leyenda, hi ha unes inquietants imatges on la naturalesa, davant l'absència d'humans, ha tornat a envair els carrers de Nova York. Al cessar l'activitat humana, la naturalesa ha anat recuperant el seu espai original. Allà on hi havia asfalt i edificis, sorgeix una altra vegada la malesa, de forma lenta però inexorable. Esborrant grans edificacions com santuaris i piràmides que semblaven eterns.
Esplendoroses arrels s'alcen sobre el que en un altre temps era un delicat temple d'Agkor a Cambodja, ara a penes una ruïna convertida en test gegant. Alguns ecologistes radicals ho anomenen Feliç Apocalipsi. Per fi un reequilibri on el planeta Terra pugui respirar en pau, fart de tanta pressió. Potser no és necessari acabar primer amb la naturalesa perquè ella finalment ens esborri d'una revolada. Seria més intel·ligent anar-li tornant el seu espai. Sens dubte preservant els espais encara naturals, però sobretot, reforestant els urbanitzats.
Sòl desurbanitzat
No és tolerable el grau de densificació de ciment que patim. El moviment Vegetectura promou tornar el verd on més es necessita, a l'urbs. Portem el bosc a la ciutat que el trepitja. Aixequem l'asfalt i deixem brotar la verdor. No està malament col·locar-la en vertical, les façanes verdes, també convé promoure terrasses hortícoles, però en definitiva és necessari més sòl desurbanitzat.
Barcelona arrossega un dèficit vergonyós que només ara s'intenta revertir. Amb tan sols set metres de verd per habitant no arribem ni de lluny als 20 recomanables per aconseguir un mínim d'equilibri ambiental. A Vitòria en disfruten 40.
Entretots
La demolició, el buidatge, els interiors d'illes, la creació de nous parcs i jardins, no és perdre ciutat sinó salvar-la. Reclamar més verd no serà mai una prioritat dels veïns a les enquestes, però sí que hauria de ser objectiu de qualsevol polític que vulgui cuidar els seus ciutadans. Cada arbre és un malalt menys, cada parterre un nen més sa.
