Editorial

El fracàs d'Occident a l'Afganistan

Tres atemptats en una setmana evidencien que el país centreasiàtic és un caos sacsejat pel terror islamista

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41703089 kab01  kabul  afghanistan   21 01 2018   smoke billows from 180121133423

zentauroepp41703089 kab01 kabul afghanistan 21 01 2018 smoke billows from 180121133423 / JAWAD JALALI

Més de 150 morts és el balanç de tres atemptats perpetrats en una setmana a Kabul, una ciutat de cinc milions d’habitants que hauria de ser una de les més segures del món després d’anys de convulsions violentes que han obligat a aixecar murs de seguretat per tot arreu, cosa que l’ha convertit suposadament en una fortalesa. L’últim atemptat, el d’ahir, tenia per objectiu una acadèmia militar en què  els cadets ja van ser objecte d’un altre atac l’octubre passat. Es discutirà sobre l’autoria de l’última agressió, si ha sigut obra de l’Estat Islàmic o dels talibans, però el que sembla fora de tot dubte és que aquests atemptats posen en flagrant evidència el fracàs absolut de la política d’Occident en aquell país.

La invasió llançada pels EUA el 2001 després dels atemptats de l’11-S per capturar Ussama bin Laden no va aconseguir ni la captura del seu instigador ni la derrota dels talibans. Van ser desallotjats del poder, però ara tornen a controlar grans zones del territori i es permeten atacar a la capital posant al descobert importants bretxes de seguretat, uns serveis d’intel·ligència ineficaços i un Govern incompetent presidit per Ashraf Ghani

Els EUA i l’OTAN han anat retirant-se de l’Afganistan, però l’any passat tant l’Aliança Atlàntica com Washington van augmentar els seus efectius. Donald Trump creu possible una victòria militar, cosa que evidencia el seu desconeixement de la història, de l’estratègia i de la política. Al llarg dels segles l’Afganistan ha demostrat ser un país tan desestructurat com impermeable a la ingerència estrangera. Al segle XIX l’imperi britànic s’hi va estavellar dues vegades intentant conquistar-lo. Al XX, el fracàs de l’URSS va marcar el principi del final de l’imperi comunista. Al segle XXI Occident no ha pogut o no ha sabut imposar una estratègia capaç d’evitar que el país es torni a convertir en refugi de terroristes i de defensar la població civil, i en particular les dones, de la barbàrie d’uns fanàtics.

A falta d’estructures, la societat civil descansa en bona part sobre la tasca de les oenagés, que cada vegada tenen més dificultats per desenvolupar el seu treball davant els avanços dels insurgents i els atacs a la capital mentre es frena el retorn dels refugiats. Un fracàs en tota regla.