Anàlisi
Curiositats de l'aigua
Caldrà preparar-se per al debat sobre la remunicipalització del servei si es fa la famosa consulta sobre la concessió a Barcelona
Túnel d’interconnexió Fontsanta-Trinitat, gestionada per Aigües Ter Llobregat, que fins al 2012 estava controlada per l’ACA. /
Els populismes municipals han posat els serveis de proveïment d’aigua en el punt de mira. En aquestes concessions s’entrecreuen moltes dinàmiques per a ells enverinades. Es tracta d’un servei bàsic que a la majoria de municipis es gestiona a través de concessions a companyies privades. En alguns casos des de fa un segle i mig, com passa a Barcelona.
I a la majoria d’Europa des de finals dels anys 80. Ara és tendència «remunicipalitzar» el servei. Ha passat a Terrassa, per exemple. La creença general és que l’aigua serà més barata si la gestionen directament els municipis. I fins i tot en alguns fòrums s’arriba a dir que serà gratis o, com a mínim, tindrà un preu més social. Sense entrar en polèmiques, el president executiu d’Agbar, Àngel Simón, va anar la setmana passada al Cercle d’Economia i va deixar caure algunes dades per enriquir aquest debat. Dades que s’amaguen darrere d’algunes curiositats. Resulta que el principal promotor de la col·laboració publicoprivada en la gestió de l’aigua va ser un alcalde comunista de Bolonya a finals del segle passat.
Varadero i l'Havana
Resulta que, al penúltim estat oficialment comunista del món, Cuba, un dels pocs serveis sota concessió privada és la distribució de l’aigua a Varadero i a l’Havana. Resulta que quan Agbar decideix pagar a través de la seva fundació l’aigua dels empobrits –previ informe dels serveis socials municipals–, els usuaris no abonen el servei, però les administracions els segueixen reclamant per la via administrativa els impostos. I ho fan els comuns revolucionaris, els republicans il·luminats i els socialistes de tota la vida.
Notícies relacionades
Caldrà preparar-se per a aquest debat si, finalment, es realitza la famosa consulta sobre la concessió de Barcelona, una de les poques promeses de l’actual govern municipal que és de la seva competència. I resulta que un dia es va sentir dir a l’alcaldessa Ada Colau que la resta de subministradores haurien de prendre nota del model de responsabilitat social d’Agbar. Tot molt curiós. Ja gairebé ni fa falta entrar en polèmiques. Amb les curiositats n’hi ha prou.
