Aquesta gent

A Isona Passola li devia semblar interessant llegir a la gala dels premis Gaudí el relat del pas per la presó del celebèrrim arquitecte. Encara que el text no està escrit per Gaudí com va assenyalar la directora de l’Acadèmia de Cinema Català, sinó que es tracta d’una conversa que va mantenir l’arquitecte amb el seu col·lega Martinell i que aquest va recollir a Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix (Cossetania, 1999).

«Vaig estar detingut quatre hores. Dos tancat en un calabós amb barrots. Pagant deu duros, en vaig poder sortir. D’aquesta gent, no se’n pot esperar més que coses així. Tot ho fan anar amb violència: van a la liquidació del país…». La detenció data del 1924, en la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Sens dubte, Passola va creure que la cita unia la vida de Gaudí amb el groc omnipresent de la sala. Que la detenció s’emmarqués en una dictadura real li devia semblar irrellevant. O potser no. Es tracta d’alimentar el relat imaginari que no vivim en una democràcia. Costa més entendre l’ànim que la va portar a elegir aquestes paraules: «D’aquesta gent, no se’n pot esperar més que coses així. Tot ho fan anar amb violència». ¿Qui són avui «aquesta gent»? ¿Els polítics del PP? ¿Els espanyols en general? És a dir, ¿molts dels seus col·legues de professió que eren a la sala? ¿Els que no són independentistes? 

Només des del supremacisme pot ignorar-se la humiliació i l’insult que va contenir per a tants aquesta lectura.