¡Hola, política ficció!

No hi ha res que agradi més a alguns polítics per sortir del pas davant d’una pregunta sobre el futur immediat de Catalunya que afirmar amb rotunditat que ni els agrada ni han de fer política ficció. És la seva manera de sortir indemnes davant de situacions incòmodes, difícils i incertes. 

Potser en un altre temps seria comprensible que basessin les seves opinions en fets consumats, però molt em temo que la política real i realista, a Catalunya, ni hi és ni se l’espera, així que hauran d’atrevir-se amb la política ficció, protagonista indiscutible del nostre dia a dia polític. L’altra alternativa és emmudir sine die, fet insòlit per a un professional de la política.

El penúltim exemple el tenim davant la cita de demà. Per a molts, un nou dia històric, encara que sigui un autoengany i una contradicció parlar d’un dia històric fins i tot abans que es produeixi. El temps, el context i la distància emocional juntament amb el coneixement dels historiadors són els que poden i han de decidir si un esdeveniment va ser o no històric. Tot i això, a Catalunya, en els últims temps, és tal la col·lecció de dies històrics hipotètics que s’acaben convertint en ordinaris, encara que només sigui per la seva freqüència.

Demà ens trobarem davant d’un altre d’aquests dies històrics per a alguns, i davant un altre nou dia histèric per a alguns altres. De moment, fins que arribi el dia D i l’hora H, estem habitant en la política ficció, una altra vegada.

Evasives i silencis

D’aquí unes hores ens espera una investidura presidencial al Parlament de Catalunya i ningú o gairebé ningú de l’òrbita independentista pot respondre amb certesa a una pregunta tan senzilla com aquesta: ¿Assistirà el candidat a president de la Generalitat al ple? Evasives, marrades, silencis, no hi ha resposta. No es tracta de cap  estratègia comunicativa, no ho saben i ja ni tan sols s’esforcen a aparentar el contrari.

Pertanyen potser al mateix partit que el protagonista de la història, Carles Puigdemont, o al partit més pròxim, ERC, se succeeixen les reunions, les anades i vingudes a Brussel·les, però la realitat és que no saben què pensa fer Puigdemont, no tenen ni la més remota idea i això els produeix una mena de rum-rum que els incòmoda i els fa desconfiar els uns dels altres. No ho saben i creuen que ells sí que ho haurien de saber. Nosaltres podem esperar, però ¿ells? ¡Ells són els protagonistes! 

Notícies relacionades

Puigdemont demanarà autorització judicial per assistir a la investidura

Dir-se Terricabras

El Tribunal Constitucional ha determinat que només és possible una investidura presencial, no dona marge a cap de les fórmules imaginatives que s’estudiaven fins ara. Si Puigdemont vol ser president haurà de venir i, a més, fer-ho prèvia autorització judicial. ¿Assistirà Puigdemont al ple? 

Davant de la manca de respostes reals de les últimes setmanes, jo pujo al carro de la política ficció, l’única que ens queda, i elaboro una resposta en funció d’algunes variables. No, Puigdemont no es presentarà al Parlament demà. Recordeu que és política ficció, per si m’equivoco.