Els efectes de les retallades castiguen la vivenda

Quan la manta és petita, si es tapa el coll es destapen els peus. En la funció pública ha passat una cosa semblant amb les retallades aplicades aquests últims anys. Ara que comença una certa recuperació, resulta que en molts àmbits no hi ha prou personal per dur a terme els tràmits legals vigents. En un dels sectors en què es nota més aquest efecte col·lateral és en la construcció de vivendes. Es tracta d’una activitat que té un procés de producció molt llarg, en què  participen una bona colla d’administracions, des de la regulació del sòl fins a les últimes llicènci-es i permisos per vendre el pis una vegada construït i després de passar totes les inspeccions pertinents i els corresponents pagaments de tributs diversos.

Després d’un decenni de pràctica inactivitat, ajuntaments, autonomies i Administració central van ajustar la plantilla relacionada amb l’urbanisme i la construcció i ara es troben amb molts problemes per poder respondre en temps i forma a la nova empenta del sector. Se’n queixava fa uns dies el president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Lluís Marsà.

Un exemple de l’extrem a què s’ha arribat en les retallades i que ara costa molt de revertir és el cas d’una promoció que fa mesos que està pendent de poder-se comercialitzar perquè li falta l’informe pertinent del servei de bombers sobre seguretat de l’obra finalitzada i no hi ha manera d’avançar perquè només queda un especialista disponible unes hores al matí.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Els promotors reclamen més rapidesa a les administracions per evitar que s’allargui el termini de construcció i comercialització d’una promoció. També adverteixen que aquest temps és vital per frenar augments de preu que no tindrien sentit d’una altra manera.La crisi va deixar molta gent sense vivenda i va frenar les obres de nova construcció, però no va reduir la demanda i s’ha creat una borsa que al seu torn colla a l’alça els preus dels pocs pisos que surten a la venda.

És la mateixa cançó que sonava a finals del boom de fa un decenni. Amb la diferècia que ara els bancs són molt més prudents a l’hora de concedir crèdit, i aquesta falta de liquiditat fa que de moment molts dels pisos nous es venguin a inversors, inclosos estrangers, i la citada demanda empantanada es dirigeixi al lloguer. Mentre que els preus dels pisos en venda, malgrat les fortes pujades (18,5% de mitjana el 2017 a Catalu-nya), encara no han arribat a les xifres d’abans de la crisi, els dels pisos de lloguer ja les superen. El dret a una vivenda digna, reconegut a la Constitució, continua sense poder-se exercir per a una part significativa de la població.