Investidura i excepcionalitat

La investidura del nou president de la Generalitat és l’última oportunitat que els queda a les institucions catalanes per recuperar la normalitat després de l’intent de declaració d’independència del 26 d’octubre passat i la immediata posada en marxa de l’article 155 de la Constitució davant la flagrant vulneració de la legalitat des del Govern que presidia Carles Puigdemont, recolzat per una part del Parlament.

Les eleccions del 21-D van ser una catarsi, però ara són els grups parlamentaris els que han de treballar per recuperar la normalitat. I els primers moviments no són excessivament encoratjadors. El partit guanyador de les eleccions, Ciutadans, no s’ha vist amb forces per aconseguir una majoria de govern. L’anàlisi que han fet és d’un realisme no gens criticable, però té com a efecte indesitjat el d’haver cedit des del minut u la iniciativa política als grups independentistes tot i no haver superat novament el 50% dels vots. I, dins aquest bloc, el comandament l’ha agafat la candidatura de Junts per Catalunya creada a l’entorn del president destituït pel 155, Carles Puigdemont, que va quedar segon a les eleccions amb el compromís de retornar a la presidència. El que no va dir, i ara torna a posar Catalunya al caire del precipici, és que la pensés exercir des de Brussel·les, on continua estant per eludir l’acció de la justícia espanyola. Com ha deixat clar el Tribunal Constitucional, per poder ser reelegit ha de tornar, presentar-se davant el jutge i sol·licitar permís per anar al Parlament. L’obstinació d’una facció dins un grup parlamentari a l’interior d’un bloc polític pot resultar finalment letal per als interessos dels catalans i, per tant, de Catalunya.

És el moment, doncs, que algú dins de l’independentisme agafi la iniciativa per anteposar els interessos del país als d’un moviment polític, per més que tingui un ampli suport popular. I aquest paper només el pot jugar Esquerra. Un dels seus nous valors, el flamant president del Parlament, Roger Torrent, va deixar ben clar al candidat Puigdemont que Catalunya necessita un president i un govern efectius des del minut zero. I això només es pot aconseguir si torna o si s’abandonen les aventures telemàtiques i es busca un candidat alternatiu. I s’acaba amb l’excepcionalitat.