IDEES

La nena dels seus ulls

1
Es llegeix en minuts
ealos27373951 mas periodico matthew weiner180128175125

ealos27373951 mas periodico matthew weiner180128175125

¿Es pot escriure una bona història partint d’uns personatges que no tenen gaire interès? Jo diria que sí –pensem en el Guy de Maupassant d’'Una vida', que recollia l’existència d’una bona dona des del principi fins al final, sense res de destacable en ella, a part d’un fill insuportable–, però que és més difícil que crear alguna cosa interessant a partir d’uns personatges potents i carismàtics: una vegada els tens ben perfilats, ells t’ajuden a avançar. Els protagonistes de 'Heather, absolutament ella', primera novel·la de Matthew Weiner, creador de 'Mad men', que acaba de publicar Empúries, són dos éssers plans i desmaiats sobre els quals costa edificar una ficció estimulant. Weiner ho ha aconseguit.

Mattew Weiner ha escrit una novel·la breu però contundent sobre la insània oculta en famílies aparentment normals

Notícies relacionades

Mark i Karen Breakstone són un matrimoni com molts altres. Se suposa que s’estimen. Se suposa que ell disfruta de la seva feina com a assessor d’inversions i que ella, després d’algunes feines de pa sucat amb oli en el negoci editorial, és feliç i conformada en la seva condició de mestressa de casa. L’única obsessió de Mark és l’estatus: guanyar cada dia més diners i viure en un apartament amb vistes al Central Park novaiorquès. Karen es repeteix diàriament que feliç que és i com arriba a estimar el seu marit, però li falta alguna cosa. També a Mark, a qui la seva feina, en el fons, li sembla pròpia d’un paràsit incapaç de construir res tangible. Per això, quan neix la seva filla Heather, els Breakstone es bolquen en la nena, i la converteixen en l’únic motiu de la seva existència en comú. La mediocritat deriva cap a la follia i els dos progenitors acaben pugnant per veure qui passa més temps amb la nena i per demostrar qui l’estima més. A Karen li ve la neura que la seva filla és molt especial, interpretant coses que diu als 4 o 5 anys com perles de saviesa pròpies d’algú enviat a la terra per redimir-la.

L’aparició de Bobby, un nano que no està gaire bé del cap, precipita un final que no vaig explicaré, però que és un esplèndid colofó per a aquesta novel·la breu, però contundent, sobre la insània que s’oculta en famílies aparentment normals.

Temes:

Llibres