L'ENTREVISTA

Miquel Reina: "El meu llibre va pujar a número u a Amazon, sense buscar-ho"

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp41793994 contra miquel reina  ha escrito un libro  top ventas amazon180126182929

zentauroepp41793994 contra miquel reina ha escrito un libro top ventas amazon180126182929

Miquel Reina (Sant Sadurní d’Anoia, 1986) era un creatiu publicitari de l’agència Grey de Barcelona. Li anava bé -i això que la crisi anava al galop-, però sentia que estava estancat. Fa un any i mig va aconseguir una feina a Thinkingbox, un estudi de Vancouver, a la costa pacífica del Canadà, que treballa per a Paramount, Sony i Warner. Total. Però tenia una història al cap. Va robar hores de dormir per escriure-la, la va titular Luces en el mar i, sense cap mena de padrí, la va xutar al ciberespai. El que va passar va ser un miracle. De moment retinguin aquesta dada: la tirada mitjana d’un llibre a Espanya és de 3.496 exemplars per títol.

¿Tantes ganes tenia d’escriure?

Soc un motivat. I el que més m’agrada és explicar històries. L’origen de Luces en el mar es remunta al 2008, quan estava acabant la carrera a Elisava. Havia d’escriure un guió per a una assignatura i no hi havia manera de trobar una idea.

Quin patir.

Era allà, al saló dels meus pares, mirant una casa de nines de color groc situada en equilibri precari sobre un moble i vaig pensar: "En qualsevol moment, algú passarà i la farà caure".

¿La casa que flota al mar del seu llibre?

Sí. Vaig descartar la idea per a l’assignatura, però es va anar expandint dins meu. Vaig imaginar personatges i trames. Vaig fer un esborrany, el vaig fer llegir a la meva mare i em va animar molt. Només quan em vaig instal·lar a Vancouver vaig pensar a treure-la a la llum.

¿Coneixia algú de la indústria editorial?

Ningú. Llegeixo molt al llibre electrònic i un dia vaig veure que Amazon convocava un concurs per a autors independents. "Amb la quantitat de títols que mouen, ningú em llegirà", vaig pensar. Però, malgrat que acostumo a dubtar molt, em vaig crear un perfil i el 31 de setembre del 2016 vaig pujar el llibre en format Word.

¿I?

En 48 hores es van produir 6.000 descàrregues, i la puntuació rondava el 4,6 sobre 5. ¡Tota aquella gent no em coneixia de res i ja m’havia llegit! Però encara vaig flipar més quan vaig veure que començaven a buscar-me a través de les xarxes socials i m’enviaven missatges privats. Sense buscar-ho, el llibre va pujar al número u en diverses categories.

¿Va comprar lectors o què?

El sistema d’Amazon és extremadament democràtic. Els llibres pugen o baixen en funció de la puntuació dels lectors. Però a més fa vuit mesos va tornar a passar una cosa sorprenent.

¿Encara més?

Vaig rebre a través de Linkedin una petició de contacte de l’agent Mónica Carmona. Em va dir que havia vist el fenomen d’Amazon i que volia llegir el llibre. Vaig acceptar que em representés i al cap d’una setmana ja tenia cinc ofertes d’editorials espanyoles -Espasa publica el llibre a Espanya dimarts que ve-, ha aconseguit contractes a Alemanya i Itàlia i -¡brutal!- ha venut els drets en anglès per a Amazon.

Ha tocat el cel. Ja no es pot fer res més.

Es pot fer una pel·lícula... Els meus col·legues de l’estudi volen portar el llibre a Los Angeles.

¡Per la glòria dels Lumière! I fins i tot tindrà un càsting en ment...

Mentre escrivia, veia Meryl Streep com la protagonista femenina.

¿Qui veu per al masculí?

Una barreja d’Ed Harris i Tom Hanks. 

Notícies relacionades

Miri que si es fa realitat...

De tota aquesta experiència n’he tret una cosa clara: tot és possible, però t’ho has de treballar molt.