Tabàrnia no té gràcia

Tabàrnia és una barbaritat molt celebrada. Els creadors de la broma pretenen combatre la idea d’un Estat propi ridiculitzant els arguments utilitzats pels independentistes, a l’aplicar-los en la defensa d’una construcció jocosa i absurda. És molt discutible que la frivolitat política (fora dels escenaris de l’humor) sigui un mètode de crítica recomanable davant qualsevol qüestió col·lectiva transcendent i la proposta que una nació es doti o no d’un Estat ho és. Una altra cosa és que la independència sigui la millor fórmula per a Catalunya o que aquesta sigui l’únic projecte de futur a considerar. No prendre’s seriosament el sobiranisme s’intueix un estratagema molt pobre i absurd, gairebé tant com el silenci de Mariano Rajoy en aquest sentit.

Tabàrnia no existeix i no preocupa a ningú (menys al fabricant de marxandatge, potser), però Catalunya sí, i el país viu –i viu molt malament– la polarització radical respecte del projecte de l’Estat propi, un somni que manté en suspens més de dos milions de catalans que no hi renunciaran per unes quantes riallades despectives dels seus adversaris.

    

El fet contrastat que l’independentisme hagi tingut mala sort amb la ciència dels seus dirigents, optant aquests per una via morta que només conduïa al fracàs (relativitzat per la mala bava policial i judicial del desconcertat Estat espanyol), no hauria d’induir a l’error de confondre la derrota del procés i les seves fantasies amb l’enterrament de la reivindicació de la independència.  

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

    

El projecte d’un Estat propi independent ha de ser respost en debat democràtic, confrontant-lo amb propostes alternatives d’estats propis federats, associats o reformulacions de la idea d’Espanya que poguessin resultar tan atractives o eficients com la de la pura i simple secessió. Costa veure com la bufonada de Tabàrnia pot ajudar el país a sortir del pou polític i institucional en què l’han posat immobilistes i il·luminats. A menys que els seus promotors creguin que tot s’haurà acabat tancant Carles Puigdemont a la presó i que amb unes rialles tots tornarem a menjar anissos.