Del procés al legitimisme

Estem entrant en una fase que, desgraciadament, no serà tampoc de normalitat institucional, sinó plena de nous sobresalts. La unilateralitat va morir l’octubre passat, després del sainet de DUI i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. No hi va haver desobediència, sinó fugida del Govern destituït. Però els resultats del 21-D, en què la llista de Carles Puigdemont li va guanyar la partida a Oriol Junqueras, van fer possible el naixement de la causa legitimista. L’expresident va aparèixer a ulls del votant independentista com a molt més perillós per a l’Estat que el líder republicà, amb les seves cartes d’amor des d’Estremera.

Quan el jutge Pablo Llarena va suspendre el 5 de desembre l’euroordre que pesava contra els fugats a Bèlgica, li va brindar un gran avantatge electoral a Puigdemont. Aquest va poder certificar que la seva decisió havia sigut astuta per seguir internacionalitzant el conflicte. Paradoxalment, qui va estar a punt de firmar la convocatòria d’eleccions autonòmiques i de passar com un «traïdor» (recordin les «155 monedes de plata», de Gabriel Rufián), protagonitzant poc després una fugida que alguns també van qualificar de covarda, s’ha acabat convertint en la gran pedra a la sabata per al Govern espanyol. El legitimisme es basa en l’exigència de restitució de l’expresident en el seu càrrec. Es tracta d’una posició molt simple però alhora molt radical, perquè  tothom sap que Puigdemont, excepte que aconseguís presentar-se al Parlament sense ser abans detingut, no podrà ser investit. Ho han dit els lletrats de la Cambra catalana i és de sentit comú que el candidat a la investidura ha d’estar present i que tampoc es pot governar des de l’estranger. El revés que ha patit Soraya Sáenz de Santamaría amb la negativa del Consell d’Estat agreuja la imatge d’ineptitud de l’Executiu del PP, però no canvia res substancial pel que fa al futur de Puigdemont. El legitimisme és molt vistós però és una causa perduda.

Estrella o astre

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

El que no sabem encara és si estem davant una estrella fugaç o un nou astre que acabarà per canibalitzar tot l’independentisme. Depèn dels esdeveniments. Puigdemont necessita ser elegit en una votació la força de la qual, encara que només sigui simbòlica, tindria enorme significat polític. No obstant, el més probable és que el recurs d’inconstitucionalitat que el Govern ha presentat sigui admès, de manera que  el ple de dimarts no se celebrarà. Però també que, reproduint els arguments del Consell d’Estat, el TC acabi validant la candidatura de Puigdemont, encara que advertint el president del Parlament que una votació amb el candidat en absència no es pot efectuar i que cometria un delicte de desobediència si ho permet.

En qualsevol cas, l’expresident ha agafat el control de la política catalana. El discurs legitimista s’està convertint en el recanvi del procés ara que la unilateralitat s’ha esfumat. I per ara provoca el mateix suspens. El dubte és si Puigdemont preferirà provocar noves eleccions o designar finalment un substitut.