Desequilibris en l'ocupació

El debat públic parteix de les dades però no hi pot quedar reduït. Les dades de l’enquesta de població activa (EPA) del 2017 són bones si es comparen amb les dels anys més intensos de la crisi econòmica. Espanya va generar més ocupació i, en termes estadístics, s’acosta als nivells d’ocupació dels exercicis previs a l’enfonsament del deute. Però aquest balanç que el Govern exhibeix legítimament no ens pot deixar satisfets. Ens trobem davant una ocupació més precària i més mal retribuïda que la que agafem com a referència. Fer baixar la taxa d’atur del 25% al 16 % és un èxit en termes absoluts, però no pot deixar ningú tranquil, ni l’executiu ni tampoc els agents socials ni la població en general. Hem de continuar avançant per la senda de la competitivitat, però compassant-la amb la de la productivitat. La línia que han assenyalat aquesta setmana la UGT i CCOO és la correcta i els empresaris i l’Administració ha de recollir el guant com més aviat millor.

Millorar la productivitat implica un canvi en la cultura de les relacions laborals a Espanya però també un canvi de model econòmic. Significa que les empreses han d’assumir inversions perquè, junto a la reducció de costos laborals, es contempli una millora dels productes i un augment del seu valor afegit. I també exigeix que l’administració focalitzi les seves ajudes lluny dels sectors purament especulatius i d’aquells que, encara sent obsolets, es mantenen artificialment.