Espiral d'irresponsables

El procés va viure ahir un altre d’aquells episodis esperpèntics que seria risibles si no fos perquè la política (i la societat) catalana no estan (o no haurien d’estar) per més bromes pesades. El publicitat viatge de Carles Puigdemont a Dinamarca per oferir una conferència va ser rebuda amb una advertència, també profusament publicitada, de la fiscalia que sol·licitaria al jutge Pablo Llarena que reactivés l’euroordre contra l’expresident de la Generalitat  i líder de Junts per Catalunya. Puigdemont va viatjar, amb tota l’atenció mediàtica pendent dels seus passos, la fiscalia va elevar la seva petició al jutge Llarena, i aquest la va denegar, de manera que les estratègies de Puigdemont i la fiscalia, fossin les que fossin, van quedar en un altre espectacle mediàtic que no fa més que erosionar les institucions davant una ciutadania que assisteix perplexa a aquest joc de pròfugs que anuncien els seus moviments amb antelació i de fiscals  que avisen el fugit que pot ser detingut també amb el degut temps.

    

L’esperpent assoleix tons dramàtics quan el mateix dia, a Barcelona, el president del Parlament, Roger Torrent, anuncia que Puigdemont és el candidat que proposa per presidir la Generalitat. Torrent va afirmar que  és «conscient de la situació personal i judicial» de Puigdemont, i tot i així és al cessat expresident a qui assenyala com a candidat a presidir la Generalitat. Torrent ha demanat cita al president del Govern, Mariano Rajoy, per tractar amb ell sobre la situació oberta amb la candidatura de Puigdemont. El diàleg sempre és benvingut, però poc marge té Rajoy si Torrent decideix encaminar el Parlament cap a fórmules que violin el reglament i la legalitat per intentar la investidura telemàtica o per delegació de Puigdemont. ules que violin el reglament i la legalitat per intentar la investidura telemàtica o per delegació de Puigdemont.

El fantasma del 6 i el 7 de setembre, amb el seu estèril cicle de suposades argúcies i astúcies que són denunciades davant el Tribunal Constitucional, suspeses i tot i així desobeïdes, torna a sobrevolar la política catalana. 

    

Les conseqüències que té qualsevol via que sigui il·legal són de sobres conegudes: la intervenció de les institucions catalanes a l’empara de l’article 155 de la Constitució. Rajoy ja ho ha fet saber, i és improbable que en una reunió amb Torrent li digui res diferent. Passat un mes de les eleccions, Catalunya segueix atrapada en una espiral irresponsable i d’irresponsables.