El plaer d'avorrir

Després de la victòria contra el Betis, van preguntar a Valverde si el seu equip tenia la culpa que la Lliga fos avorrida. El tècnic blaugrana va dibuixar un somriure irònic que semblava indicar que ja li agradaria avorrir-se en comptes de patir en cada partit. La seva gestió dels minuts confirma que, tal com va dir, no especularà amb la diferència de punts, i tampoc sembla que els seus jugadors s’hagin contagiat d’aquest suposat tedi que diuen que ja té la competició.

Segons el diccionari, l’avorriment s’origina per la falta d’estímul o de distracció. Per als aficionats del Barça, veure setmana rere setmana una exhibició de Messi i poder-la observar amb la tranquil·litat que dona aquesta sòlida primera posició és molt més divertit que l’emoció del principi, quan el Barça no havia obert forat amb els rivals i tirava endavant els partits amb més esforç i treball que brillantor.

Ja veuen, doncs, que el concepte és subjectiu. Ningú s’avorreix de guanyar, ben al contrari. ¿Com es pot cansar ningú d’una Lliga amb Messi, un jugador que ha convertit l’extraordinari en rutina? Tret que parlem d’una altra accepció dins de l’avorriment: la que ve provocada per una molèstia reiterada. I aquí sí, podem entendre que les aficions rivals s’avorreixin amb Messi, que s’avorreixin de veure com un jugador pot ser tan superior a la resta.

Messi continua jugant com al pati de l’escola, continua anant-se'n dels rivals quan vol i com vol, i això no significa que després no pugui fallar, com al pati. Imagineu-vos els aficionats del Madrid, si no han d’estar avorrits davant de tanta molèstia, però això no és d’aquest any, això ha sigut així l’última dècada.

Llarga i avorrida per als altres

El Barça continua perseguint el seu objectiu i això no li pot generar cap apatia. Una altra cosa és si aquesta lliga es pot fer llarga i avorrida per als altres, com per exemple el Madrid, quan el punt de partida era guanyar el títol i ara busca assegurar com a mínim la quarta posició. No culpin el Barça per la falta d’emoció, perquè els seus aficionats disfruten de la contundència del seu equip i la superioritat de la seva estrella.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però sent justos amb aquest Barça, que va començar avorrint la seva afició i ara ja només avorreix els rivals, el mèrit no és només de Messi. Valverde ha aconseguit donar consistència a un bloc que va perdre talent a l’estiu. Aquest equip, que compta amb el millor Messi des del setembre i ara també amb el millor Suárez, ha aconseguit optimitzar els recursos fins a dissimular l’absència de Neymar.

Amb la seva convicció, han tornat a pujar a l’esglaó d’on els havíem abaixat, el dels favorits per guanyar la Champions. Que es diverteixin mentre puguin, queda curs per a tot menys per avorrir-se.