Anar al contingut

LA CLAU

Els papers dels Mossos

Els papers dels Mossos

Luis Mauri

Des de fa gairebé una dècada, els responsables d'Interior de la Generalitat nacionalista i de la seva policia estan marcats per una espècie de maledicció autoimposada, la de la falsedat

L’arna sent una atracció letal per la llum. El seu destí és sucumbir abrasada en la flama de l’espelma o en la bombeta incandescent. L’irresistible impuls suïcida de l’arna ha sigut usat com a metàfora literària per molts escriptors. Ni més ni menys que Shakespeare no es va resistir a la formidable força de la imatge de la papalloneta estreta i grisenca cobejant la llum i morint en el precís instant de posseir la seva ambició. Però deixem per un moment l’arna. Després hi tornarem.
    

Des de fa gairebé una dècada, els responsables d’Interior de la Generalitat nacionalista i de la seva policia estan marcats per una mena de maledicció autoimposada. La maledicció de la falsedat. Van mentir amb la boca plena el conseller Puig i el cap polític dels Mossos Prat quan van negar que cap dels seus policies hauria deixat bòrnia la ciutadana Ester Quintana.
    

Van enganyar també als ciutadans el conseller Espadaler i Prat quan van mirar de desacreditar la investigació judicial sobre l’homicidi del ciutadà Juan Andrés Benítez, mort a cops al carrer per una patrulla de Mossos. I va mentir i alguna cosa més el cap dels Mossos Trapero quan va negar credibilitat als testimonis de l’homicidi i va desdenyar les revelacions periodístiques sobre la mort de Benítez.

La veritat és tossuda

Van mentir el conseller Forn i Trapero, i també el president Puigdemont, quan van negar la informació d’EL PERIÓDICO que revelava l’avís de l’espionatge dels EUA als Mossos sobre el risc d’atemptat a la Rambla. Forn va acusar aleshores el diari d’«embrutar la feina dels Mossos» i Trapero, sempre tan pla ell, de «llançar merda» sobre la seva policia.
    

La veritat, tal com canta Serrat, no té remei. És tossuda i acaba per sortir a la llum. Avui, la paraula de Puigdemont, Forn i Trapero val menys que ahir, i el periodisme es pot congratular de seguir complint amb la seva més elevada funció social, malgrat els boicots i els linxaments partidistes.
    

L’arna, sí. Es llança sobre la llum com alguns polítics i policies sobre la mentida.

0 Comentaris
cargando