EN CLAU EUROPEA

La corrupció frena la convergència a la UE

El BCE assenyala que la baixa qualitat institucional d'Espanya i altres països afecta les seves economies

El deteriorament dels indicadors de bona governança limita el creixement al sud de l'eurozona

3
Es llegeix en minuts
mbenach41637532 abb101  fr ncfort  alemania   17 01 2018   nubes negras sobr180120163434

mbenach41637532 abb101 fr ncfort alemania 17 01 2018 nubes negras sobr180120163434 / ARMANDO BABANI

La corrupció, la debilitat de l’Estat de dret i la baixa qualitat institucional han sigut factors clau que han impedit a Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal una convergència econòmica més important a l’eurozona, revela un informe monogràfic del Banc Central Europeu (BCE) del desembre passat. A més a més d’abordar els dèficits estructurals i de productivitat, l’estudi Real Convergence in the euro area: a long term perspective destaca que «les diferències institucionals expliquen en gran mesura el relatiu resultat a llarg termini del producte interior brut (PIB) dels països europeus», ja que existeix una «forta correlació entre el nivell de PIB per càpita i la qualitat institucional general» del país.

Gairebé dues dècades després de la creació de l’euro el 1999, el BCE constata que l’esperada convergència pràcticament no s’ha produït en països com Espanya i Portugal, mentre que s’ha registrat un retrocés en d’altres, com Itàlia i Grècia. La reducció de distàncies respecte al nucli de l’eurozona d’Espanya i Grècia durant els primers anys de l’euro es va produir sobre les bases fictícies d’una bombolla financera i immobiliària i va patir un profund retrocés amb la crisi, mentre que Itàlia ha deixat de formar part dels països amb un nivell de renda superior a la mitjana per quedar situat per sota.

La convergència econòmica que s’ha produït a la Unió Europea (UE) ha sigut fruit de la incorporació del dret comunitari i la integració del país al mercat únic més que per la pertinença a l’euro, tant en els països del sud com en els nous membres de l’Est, precisa el BCE. Espanya va iniciar un suau procés de convergència en nivell de renda des de la seva adhesió a la UE el 1986 que es va aturar el 2006 i es va desplomar amb la crisi, mentre que a Portugal el procés de convergència es va frenar a mitjans dels anys 90.

Problemes endèmics

Els trets estructurals d’Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia també han frenat la convergència a causa de la seva baixa productivitat, assenyala el BCE. En el cas d’Espanya, l’informe precisa que als seus problemes endèmics d’elevat percentatge de treballadors poc qualificats, baixa inversió en recerca i entorn desfavorable per a l’activitat econòmica s’hi afegeixen la priorització i l’assignació de la inversió i els recursos financers a activitats amb baixa productivitat i ús intensiu de mà d’obra (construcció i serveis).

L’aportació innovadora de l’estudi del BCE és el seu reconeixement del paper clau que desenvolupen la corrupció i la baixa qualitat institucional en el fre del progrés econòmic dels països occidentals de la UE, ja que aquests factors quasi no pesen o no apareixen a les recomanacions anuals de la Comissió Europea a cada estat membre. La Comissió Europea fins i tot va anul·lar abruptament el 2017 la publicació del previst informe sobre la corrupció als països de la UE, tot i que el 2014 havia xifrat en 120.000 milions d’euros anuals el cost directe de la corrupció a la UE.

Un estudi posterior de RAND Europa, encarregat pel Parlament Europeu, va estimar el 2016 que el cost global de la corrupció, incloent-hi efectes directes i indirectes, podia arribar fins a 990.000 milions anuals a la UE i que a Espanya podia assolir fins al 9,5% del PIB. Ja el 1999, Hrishikesh D. Vinod va calcular que un acte de corrupció d’1 dòlar imposava un sobrecost a l’economia nacional d’1,67 dòlars.  

A Espanya, els indicadors de governança del Banc Mundial mostren un sostingut i marcat retrocés des del 1998 en el control de la corrupció, l’Estat de dret i la qualitat democràtica (llibertats, transparència política, interessos ocults, credibilitat i rendiment de comptes dels governants).    

Creixement inferior

Notícies relacionades

El BCE destaca que Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal van experimentar un creixement del PIB per càpita del 1999 al 2015 molt inferior al que s’hauria hagut d’esperar en funció del seu punt de partida, a diferència del que va passar en altres països de l’euro, inclosa Irlanda, que també va patir una greu crisi financera. El BCE atribueix aquest pitjor resultat al deteriorament general de la seva qualitat institucional en els anys previs a la crisi.

L’informe subratlla que «sorprenentment» els indicadors de bon govern van empitjorar a Espanya i Grècia fins i tot després de la intervenció i tutela de l’Eurogrup i del Fons Monetari Internacional (FMI). Sens dubte hi va contribuir que aquests programes d’intervenció no incloïen mesures anticorrupció, ni depuracions de responsabilitats, tot i que la crisi va ser més greu en aquells països per la passivitat dels òrgans de control i la connivència entre polítics, financers i promotors immobiliaris.