El dolor del pare i la mare

¿Estem preparats, com a fills, per assumir que els nostres pares no són perfectes ni han de ser-ho, han patit i, del seu patiment, sorgiran no només les eines amb les quals encararan la seva vida, sinó també la nostra educació? L’hermetisme de la maternitat i la paternitat no ens permet ser humans, ens hem de mantenir immòbils en la nostra imatge d’éssers superiors, perfectes. El pare i la mare saben totes les respostes, no ploren i sempre tenen un moment per consolar-nos. El mite es va ensorrant a mesura que els fills creixem i comencem a detectar l’indetectable: que els nostres pares també pateixen, i que les nostres vides és possible que quedin marcades per sempre com a conseqüència.

Tant el llibre Res no s'oposa a la nit com el documental Kingdom of us plantegen el dilema: la mare de Delphine de Vigan i el pare d’una família nombrosa han pres una decisió: suïcidar-se. Arran de la seva mort, deixen les preguntes corresponents i una llavor de desconcert i culpabilitat en els seus fills. Les filles de Paul Shank, perquè la majoria són noies, es pregunten, revisant les cintes de vídeo, com no es podien adonar que el seu pare estava trist el dia del seu aniversari. Se senten responsables de la seva alegria, de com es mouen al seu voltant. 

        

 

Delphine de Vigan s’enfronta als fantasmes de la seva mare –l’ombra de la violació del seu avi a la seva mare no s’aclareix del tot–i ha d’assumir el seu paper en tot l’entramat. Destapar les misèries de la seva mare, igual que quan el fill de Paul Shank rellegeix la nota de suïcidi del seu pare o els seus diaris, és un exercici per al qual no estem preparats.

 Avui dia, encara és un tabú que els nostres pares tinguin sentiments inconfessables i siguin imperfectes. Sobre les mares recau, sobretot, aquest gran pes.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Per a Delphine de Vigan i els fills de Paul Shank, assumir que els seus pares decidissin voluntàriament morir és un cop difícil d’encaixar. El dolor del pare i la mare.