Drets humans davant populisme

L’any 2017 va significar una frenada a l’avanç del populisme que va representar la victòria de Donald Trump als Estats Units el novembre del 2016. Aquesta és almenys la principal conclusió de l’informe anual que l’oenagé Human Rights Watch (HRW) ha presentat a París. L’elecció de la capital francesa, en lloc de Washington, on es va presentar fa un any, vol premiar un dels campions que, segons HRW, més ha contribuït a contenir el populisme: el president francès, Emmanuel Macron, amb la seva victòria sobre la líder ultradretana Marine Le Pen. «L’impuls populista no és inevitable i pot ser revertit si els governs i la gent estan disposats a fer l’esforç», assenyala encertadament l’informe.

L’elogi de Macron és especialment significatiu perquè el seu triomf es va produir després d’una campanya electoral en la qual va defensar els valors democràtics i europeistes davant l’amenaça de la xenofòbia i l’exclusió quan semblava que aquestes plagues s’imposaven en les opinions públiques arran de la victòria de Trump. En aquest sentit, el jove president francès va tenir la valentia de distanciar-se i enfrontar-se a l’onada populista, rebutjant les tesis que per evitar el creixement de l’extrema dreta s’han de practicar polítiques cada vegada més pròximes als postulats ultres. Això és el que ha passat, segons HRW, a Àustria, Holanda o Alemanya, on els partits de la dreta tradicional han intentat emular les forces extremistes i tan sols han aconseguit reforçar-les o acabar aplicant mesures que sorgeixen del programa electoral dels ultres. Malgrat la millora mundial, l’oenagé no oblida els greus atemptats als drets humans que s’han produït a Turquia, Egipte, la Xina o Veneçuela, en molts casos a compte del virus populista, i la seva recepta contra les violacions resideix en la resistència.

HRW, a la qual s’ha apel·lat en ocasions des de Catalunya durant el procés, eludeix en el seu informe anual pronunciar-se sobre el dret d’autodeterminació, sosté que el conflicte que es viu a Catalunya és una qüestió política i no de drets humans i denuncia l’«ús excessiu de la força per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional» l’1-O, el mateix dia que el Ministeri de l’Interior reafirmava la idea que havia sigut una actuació «proporcionada».  En el seu moment, Amnistia Internacional també va refusar qualificar de presos polítics els independentistes processats i en presó preventiva. Si bé l’1-O és indefensable, Espanya no és aquell Estat fosc i dictatorial que dibuixen les forces secessionistes.