Arrenca la legislatura més incerta

Acostumats a les emocions fortes dels últims mesos, i davant les enormes incerteses que esperen a l'horitzó, la dotzena legislatura catalana des de la reinstauració de la democràcia va arrencar ahir amb una calma inusitada. Roger Torrent va ser escollit president del Parlament, la Mesa va ser constituïda i es va posar en marxa la maquinària institucional. Per descomptat, es tracta d’una falsa calma, o potser la calma que precedeix la tempesta, com simbolitzaven els llaços grocs als escons buits dels diputats a la presó preventiva o fugits de la justícia a Brussel·les. Però després de mesos de navegar per aigües turbulentes, i davant del que ha de venir amb la investidura, l’aparença de certa tranquil·litat institucional és més que benvinguda.

A això hi va contribuir el discurs del nou president del Parlament, Roger Torrent (ERC), el polític més jove que ostenta aquest càrrec, el segon en importància institucional després del del president. Torrent, com a independentista, va criticar la intervenció de la Generalitat a l’empara de l’aplicació  de l’article 155 de la Constitució, i va denunciar l’absència dels presos i els pròfugs. 

Però també va parlar de «cosir la societat catalana», va reconèixer les «identitats encreuades» dels ciutadans i la pluralitat de Catalunya. Un to molt allunyat de l’èpica amb què va assumir aquest mateix càrrec Carme Forcadell, sense referències ni a la independència ni a la nonata república que va declarar el Parlament en la seva última sessió de la passada legislatura. Als dos extrems de l’arc parlamentari, tant Ciutadans com la CUP van criticar el discurs de Torrent per raons oposades, els uns per independentista i els altres per autonomista. Un recordatori que els matisos tenen poc espai en l’actual escenari polític català.

Torrent i la Mesa que presideix molt aviat hauran de prendre decisions transcendentals. Si Carles Puigdemont es presenta a la investidura i, en aquest cas, si se li permet fer-ho telemàticament, és la clau de la nova legislatura. D’això depèn si el Parlament es dedica a fer la seva feina, que és legislar pel bé comú, o si es torna a enfangar en argúcies dubtoses o directament il·legals. Els discursos com a declaració de principis estan bé, però els fets i les votacions marcaran la legislatura més incerta en 40 anys, que ahir va arrencar.