Dues mirades

Sense escantonar

Això de Florència (canviar el final de 'Carmen' per denunciar els feminicidis) és un despropòsit

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41548221 carmen en el maggio musicale de florencia fotografia of piet180110162645

zentauroepp41548221 carmen en el maggio musicale de florencia fotografia of piet180110162645

Els clàssics ho són per dos motius. Perquè encara ens interpel·len i perquè la seva lectura s’adapta als temps en què es llegeixen. I és per això, sense dubte, que tenen coses a dir-nos: perquè els llegim de nou amb els ulls del present sense que hàgim de retocar ni una coma del que deien en el moment en què van ser escrits. Aquest és el pacte. Estem tips de veure adaptacions d’obres de teatre o d’òperes en les quals es posa a prova la musculatura dels originals amb complicats exercicis gimnàstics. Hi ha de tot. Hi ha autèntics esgarips sense solta ni volta i també hi ha relectures que contemplen l’essència del clàssic perquè sigui del tot contemporani. Recordo un Fortimbràs vestit de nazi, un Coriolà amb americana i pantalons, i unes immenses Tragèdies romanes,  dirigides per Ivo van Hove, en un decorat que semblava un edifici de despatxos parlamentaris. Però el pacte és que el text i la història que explica no es toquen. És a dir: el repte és fer que la vaixella de la besàvia sembli acabada d’estrenar, sense haver escantonat ni un plat. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

 Això de Florència (canviar el final de Carmen per denunciar els feminicidis) és un despropòsit. No han entès que no aplaudim el mal o l’horror sinó la manera com, asseguts a platea, el mal i l’horror vistos ens aboquen a una reflexió sobre aquest conte ple de soroll i fúria. Per combatre’ls, hem de sortir del teatre i fer-ho. No pas fer dir als clàssics allò que no diuen.

Temes:

Òpera Teatre