ANÀLISI

Barça-Madrid, petites grans diferències

1
Es llegeix en minuts
rpaniagua41561865 barcelona   11 01 2018     messi tras marcar el segundo   du180112180626

rpaniagua41561865 barcelona 11 01 2018 messi tras marcar el segundo du180112180626 / JORDI COTRINA

Acabada la primera volta, i amb el permís de l’Atlètic i el València, el Barça té encarrilada la setena de les últimes deu lligues. L’hegemonia de l’equip de Messi és indiscutible en una dècada en què ha deixat escapar tres campionats, sense perdre-li la cara en cap. La digestió de l’èxit ha sigut uns anys més pesada que d’altres, però han aguantat l’envestida. 

El Madrid haurà guanyat dues lligues en aquesta dècada. La primera va ser el 2012, amb Mourinho, i es va celebrar amb una gran festa. El curs següent, el Madrid era tercer al final de la primera volta, 18 punts per sota del Barça. Aquella Lliga va ser blaugrana i el Madrid va quedar finalment segon, a 15 punts. La situació, després d’haver guanyat el títol l’any passat, és pràcticament calcada després de 19 jornades, tot i que ara el Madrid és quart. Europa torna a aparèixer com a únic flotador.  

El millor dels somriures

El Madrid ha sobreviscut a la sequera a la Lliga gràcies als seus èxits a la Champions –que ja voldrien molts–, una competició que no necessita regularitat. A la Lliga, en canvi, cal fitxar cada dia, i fer el millor dels somriures des de primera hora fins que tanca l’oficina.

Notícies relacionades

Es tracta d’anar a treballar quan fa sol, sota els focus d’un gran partit, però també quan plou, a l’hora de la migdiada i davant un rival poc glamurós. I per fer-ho, s’ha de tenir ambició. Com la que ha tingut el Barça, com la que té Messi, que no distingeix entre feiners i festius. Perquè quan sona el despertador, sempre hi és, insaciable.

El que li passa al Madrid és humà, el normal. Quan es compleix un objectiu llargament desitjat, un se segueix llevant a la mateixa hora però passa més estona davant del mirall, i quan se’n vol adonar, ja no hi arriba a temps. Vet aquí el mèrit d’aquest Barça, que va guanyar la primera Lliga amb Guardiola, i va voler la segona, i la tercera. Va perseguir la quarta, amb Tito Vilanova, i va arribar Luis Enrique per a la cinquena i la sisena. Valverde no vol ser menys.