Anar al contingut
Governar, governar bé

Governar, governar bé

Marçal Sintes

Puigdemont s'haurà de resignar a liderar l'independentisme polític i social, però no el Govern

L’Estat espanyol, amb Mariano Rajoy i el seu Govern al capdavant, no només volen vèncer, sinó escarmentar humiliar l’independentisme català. Ni convèncer ni solucionar. És més, si poguessin s’assegurarien que no tornés a créixer la mala herba de l’independentisme. Les passades eleccions del 21-D formaven part d’aquest pla, però va fallar estrepitosament. La patacada del PP va ser de rècord. No els ha portat a reflexionar, de cap manera. Els ha portat, per contra, a entestar-se en la mà dura, encara que sigui al preu de recargolar les normes, les lleis i la sacrosanta Constitució. ¿Què és sinó un greu excés autoritari utilitzar l’article 155 per fer a Catalunya exactament el que els dona la gana?

A Rajoy i a la resta els encantaria que no es pogués formar Govern a la Generalitat o que la legislatura durés quatre dies. També perseguir empresonar com més independentistes millor per obligar-los a pagar el seu atreviment. Si es prestés l’ocasió, o poguessin fer que es prestés, estarien encantats igualment de seguir amb el 155, l’aplicació del qual els està donant tantes satisfaccions. La més important, manar arbitràriament i abusivament sobre un poble que creu, com va demostrar el 21-D, que el Partit Popular mereix quatre escons dels 135 del Parlament.

Enumerava abans el que voldrien el PP i els aparells de l’Estat. El que el sobiranisme ha de procurar és, simplement i planerament, que succeeixi tot al contrari, és a dir, que es formi govern, que la legislatura es pugui completar i que Rajoy no pugui seguir triturant Catalunya armat amb el 155. Crec sincerament que això és el que els convé als catalans i el que haurien d’intentar aconseguir els independentistes, sobre els quals recau la primera responsabilitat política, com a vencedors en unes eleccions que, no ho oblidem, es van dissenyar perquè ells les perdessin, unes eleccions guanyades en unes circumstàncies complicadíssimes i amb l’àrbitre jugant per a l’altre equip.

El nou Govern català tindrà altres metes. La primera, és clar, governar i governar bé i per a tothom. Això no serà fàcil en un context en què l’executiu del Partit Popular, la justícia –amb el Tribunal Constitucional al capdavant – i la policia seguiran endavant amb l’escarment i la humiliació. Als jutges i els policies, el Partit Popular els va donar corda i, encara que ho volgués, que no ho vol, dubtosament els podria frenar ara. Per poder governar bé és necessari, òbviament, que les diferents formacions i famílies de l’independentisme sàpiguen mantenir-se unides, construir consensos sobre els quals teixir el dia a dia.

¿Què pot succeir, en aquest context, amb Carles Puigdemont? Penso que no podrà, entre altres motius perquè l’Estat ho impedirà com sigui, ser president des de l’estranger (i menys encara des de la presó). Encara que pugui ser molt injust i dolorós, i tenint en compte les prioritats exposades més amunt, el president s’haurà de resignar a liderar l’independentisme polític i social, però no el Govern. 

0 Comentaris
cargando