Contrapunt
El ball de xifres dels efectes del procés
El nou rècord de l'aeroport del Prat contrasta amb l'anunciada caiguda del turisme
La convulsió política i social viscuda a Catalunya des de l’1 d’octubre ha tingut efectes negatius en l’economia del país, això és innegable. Una altra cosa és que l’impacte hagi sigut tan profund com es va avançar en molts fòrums com a previsió, però que després la realitat ha reduït de forma notable. Bon exemple d’això és el ball de xifres que s’ha viscut en relació amb l’activitat turística.
El nou secretari general de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), Zurab Pololikashvili, es va estrenar en una intervenció pública a Madrid després d’accedir al càrrec l’1 de gener xifrant el descens de l’arribada de turistes internacionals en l’últim trimestre de l’any a Catalunya «entre el 15% i el 20%», encara que no va especificar l’origen de les dades. En el mateix acte, fins i tot el representant del Govern central va rebaixar aquestes xifres, encara que tots dos van coincidir en el fet que ja està remuntant l’activitat. Fonts de la Generalitat van replicar poques hores després amb un informe de la direcció general de Turisme en què s’afirma que l’autonomia va rebre en el conjunt del 2017 un total 19,1 milions de turistes estrangers, el 5,5% més que un any abans.
Hi ha més coses que no quadren entre les previsions negatives i la realitat final. Potser la xifra que imposa més dubtes en aquest aspecte és el nou rècord de viatgers aconseguit a l’aeroport de Barcelona-el Prat, amb 47,2 milions d’usuaris registrats el 2017, sense deixar de créixer en cap mes, ni tan sols a l’octubre i el novembre, i fins i tot amb un augment percentual del 6,4% al desembre, superior al de Madrid-Barajas, que no va estar afectat ni per atemptats, ni per les imatges de càrregues policials que han fet la volta al món de la jornada del referèndum il·legal de l’1 d’octubre. Però és que també s’han produït augments mensuals i anuals espectaculars en els dos altres aeroports comercials catalans: del 16% anual en el cas de Girona i del 25% en el de Reus.
En total, gairebé tres milions de passatgers entre aquestes dues infraestructures, que sumats als de Barcelona sumen més de 50 milions de persones. Una xifra de viatgers molt superior a la del 2016 que en algun lloc deuen haver-se allotjat, menjat o realitzat compres, malgrat tot.
Notícies relacionades
El rècord del Prat torna a posar sobre la taula el perill de saturació de la instal·lació. Fonts aeroportuàries diuen que hi ha marge tant en la infraestructura barcelonina com en l’oferta global catalana, si es compta amb Girona i Reus. En el primer es va aconseguir el rècord el 2008, amb 5,5 milions, i en el segon el 2009, amb 1,7 milions. Un altre tema és si el país pot assimilar aquesta quantitat de turistes.
