IDEES

Obsolescència emocional

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41303632 this image released by netflix shows a scene from the film  180113173418

zentauroepp41303632 this image released by netflix shows a scene from the film 180113173418 / Steve Dietl

Article 571. En aquests temps tan veloços on tot sembla invisible a la mirada i la tecnologia amaga els sentiments darrere d’emoticones que caricaturitzen el propi estat d’ànim, encara hi ha esperança.

Un museu de París ha decidit prohibir els telèfons mòbils, ja que no es poden fer fotos a les peces exposades. A l’entrada et donen un paper i un llapis i et demanen que dibuixis el que vulguis conservar. Fer servir la memòria i la destresa. Però has de saber que a la sortida es queden el dibuix i t’emportes el record.

Però em sembla que em quedo amb aquestes dues iniciatives sobre una forma nova de veure l’obsolescència programada. Resulta que… Més val que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. The strange ones, escrita i dirigida per Lauren Wolkstein Christopher Radcliff. Una interessant pel·lícula que necessita la teva imaginació per comprendre el que desitgis trobar-hi.

Segon lloc. Mudbound (Netflix), cinta escrita i dirigida per Dee Rees. Un fabulós film sobre el teu lloc al món i la importància de compartir-lo, passi el que passi, amb la persona idònia.

Primera posició. Cuentos, de John Cheever (Literatura Random House). Feia anys que esperava una bella antologia de contes del mestre nord-americà per poder posar lletra a El nedador, obra mestra de Frank Perry Sydney Pollack, que va protagonitzar Burt Lancaster.

I el que em van explicar és, per un costat, que un físic espanyol ha inventat un gelat que canvia de color al llepar-lo, a mesura que te’l vas menjant. No es manté igual mentre el disfrutes amb passió.

I per un altre costat, que hi ha uns carrers a Itàlia on, quan plou, apareixen uns fabulosos dibuixos a terra. Però necessiten la pluja i només pots admirar les obres mentre dura la tempesta.

Notícies relacionades

No tinc cap mena de dubte que aquest és el futur: recordar, observar o llepar acceptant que tot comporta un sentiment que s’ha de descobrir en un únic instant. L’obsolescència programada emocional que val la pena. 

¡Bon diumenge!