Saturn devora un altre dels seus fills

Durant un temps, en aquesta eternitat d’un any que fa que dura la presidència de Donald Trump, va semblar que Steve Bannon era l’únic que se salvaria de la crema. Mentre anaven caient els primers elegits un darrere l’altre –el més efímer va ser un director de comunicació que va durar 10 dies, però l’havien precedit el cap de gabinet, l’assessor de seguretat nacional i el mateix director de l’FBI–, el fosc estrateg de la Casa Blanca seguia arraulit en el seu poder. Possiblement la seva gran virtut, llavors, era no portar la contrària al seu cap. No en públic, almenys.

Fins que va arribar el general John Kelly al gabinet del president, l’agost passat, a posar una mica d’ordre en un caos que el mateix Bannon s’havia encarregat d’alimentar. Només dues setmanes després, «el gran manipulador», com l’havia batejat la revista Time, va ser convidat a abandonar el seu càrrec. «Puc ser des de fora més eficaç en la lluita per l’agenda del president Trump», va declarar llavors. Però ja no va ser mai el mateix.

Uns mesos més tard, la debacle total de Bannon a la qual assistim aquests dies no és només, doncs, la crònica d’una caiguda anunciada, és la purga total d’un home que va creure que havia conquistat la ment de Trump i que ha caigut ara en l’abisme del menyspreu més profund.

L’arrogància

El seu gran pecat, ¡ai!, va ser creure’s de veritat poderós; va ser l’arrogància; va ser, sobretot, atacar la família, Donald Trump Jr. I havia de ser, precisament, en el llibre que més ha espantat, de moment, el president nord-americà. Naturalment, Fuego y furia, l’acabada de publicar obra de Michael Wolff sobre els primers mesos de la presidència de Trump no passarà a la història de la literatura ni de l’anàlisi política. Però sí que ha servit per confirmar els pitjors rumors sobre la pitjor Casa Blanca de la qual es té memòria; un relat en què Bannon és, sens dubte, un dels protagonistes principals.

L’exconseller ha passat en pocs mesos de ser a dalt de tot a quedar-se, literalment, sense feina. L’acaben d’acomiadar com a màxim responsable del seu xiringuito d’extrema dreta, Breitbar News, i la Fox ha anunciat que no el pensa contractar com a comentarista.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La patacada és tan gran que qualsevol altre en el seu lloc suscitaria una mica de pena, de tèbia solidaritat. Però Bannon és, en si mateix, un personatge tan repulsiu que tothom, tant gent propera com llunyana, estan celebrant la seva desgràcia. «És dolent, mentider, incapaç d’interessar-se per ningú. Sembla que els seus ulls van buscant sempre una arma per poder clavar-te», assegura un dels entrevistats per Wolff.

Steve Bannon va saber aprofitar que va ser el primer, i l’únic, que realment va creure en una possible victòria de Trump, per guanyar-se després el president i impulsar una agenda d’extrema dreta, xenòfoba, feixista i supremacista. La seva debacle demostra que en el caòtic magma de l’actual Casa Blanca tots, abans o després, acaben sucumbint. La part negativa de la cosa és que bona part del seu programa ja està en marxa, i ningú sembla disposat a voler parar-lo.