Gimnàstica sueca

Sempre m’ha desconcertat la gent que després d’un viatge a un país estranger torna i és capaç d’explicar-te’l en unes quantes frases categòriques. Encara m’impressionen més aquells que viatgen regularment a un altre país i, davant el viatger novell, prenen una actitud de mestre de pel·lícula de karate il·lustrant el nou i voluntariós alumne «això està molt bé, però si vols conèixer l’autèntica (aquí es posa el nom del lloc), has d’anar, veure, fer…». Sobretot, quan parlen de cultures que ens resulten molt alienes, em fascina la seguretat amb què assumeixen haver entès alguna cosa, quan generalment amb prou feines aconseguim entendre com funciona el país veí.

Fa uns dies estava escrivint en una cafeteria del meu barri quan va entrar un home, es va espolsar la neu de l’abric i va seure en una taula a prop de la meva. Poc després va entrar un altre home amb una gorreta andina, molt etno, va seure amb el primer i van començar a xerrar. Al cap d’uns minuts vaig haver d’aixecar la vista del quadern perquè tenia la impressió que algú s’estava dirigint a mi. Però no, era el segon client, ja sense gorreta, que va resultar ser una d’aquelles persones generoses i extravertides a les quals els agrada compartir les seves converses amb la resta dels presents al local, perquè, independentment de si ens interessen o no, puguem ampliar els nostres coneixements i horitzons. Persones per a les quals els interlocutors directes són una coartada, si bé mal dissenyades, perquè solen ser de carn i anar vestides, circumstàncies totes dues que dificulten la reflexió del so, per això parlen sempre una mica inclinades cap a l’auditori involuntari que érem la resta d’ocupants de les taules veïnes.

¿Amb quines informacions ens va enriquir el matí? Amb el to d’autocomplaença de qui se sap pioner i pur, ens va explicar que practicava ioga, que ho feia abans, molt, però que molt abans que es posés de moda i fins i tot els gimnasos de barri n’oferissin cursos. Per això ell, autèntic coneixedor del ioga –pausa, mirada al voltant per si alguna orella cometia la gosadia d’escapar-se de la seva veu punxant–, practicava una variant primigènia, molt antiga, que existia abans que les modernitats ho contaminessin. 

En aquest punt vaig perdre el fil d’aquell discurs d’exuberant eurocentrisme i vaig pensar com podria ser la vista des de l’altra banda, si aquell home tingués un doppelgänger, posem a l’Índia, de qui fóssim objecte d’observació.

 Un doble que emprengués un viatge per l’Europa occidental, amb la seva motxilla al damunt, una col·lecció de diccionaris i un bloc de notes en què prendria apunts dels usos i costums autòctons, per destil·lar-los (això fora perquè és ianqui; això no val, que és oriental; això a saber d’on ho deuen haver tret) a la recerca d’allò autèntic. Després de, posem, dues setmanes tornaria convençut d’haver trobar l’essència. I llavors decidiria obrir un gimnàs, posem, a Calcuta, on oferir «gimnàstica europea», però no qualsevol mode en fitnes, sigui amb música, bicicletes estàtiques, cintes per córrer, gomes elàstiques, aparells… No, aquelles vulgaritats es troben al gimnàs de barri. El que el nostre viatger ha portat a la seva motxilla és una variant primigènia, més antiga, que existia abans que les modernitats ho contaminessin: la gimnàstica sueca. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

De manera que els hípsters locals podran practicar la gimnàstica sueca ortodoxa. Es col·locaran molt seriosos en disciplinades files i fileres, no en va el seu inventor, el senyor Pehr Henrik Ling, la va desenvolupar a principis del segle XIX per a l’entrenament militar. El disseny del vestuari estarà inspirat en velles fotos en blanc i negre comprades en algun mercat, potser al de Sant Antoni, i els homes aniran vestits amb pantalonets curts de futbolista dels anys 70 i samarretes blanques de tirants, per descomptat de canalé. Per a les dones, honrades faldilles pantalons. Peces comprades en una merceria «autèntica, autèntica», regentada des de fa generacions per la mateixa família, i els descriurà amb embadaliment els aparadors plens de calçotets de totes les mides, però sempre blancs, la mirada sàvia de la venedora que recita a l’orella de les seves clientes femenines fragments d’una numerologia oculta «90C», «70D», la fascinació del so de cartró de les caixes de mitjons a l’obrir-se, el misteri atàvic de les faixes de color carn.

 I així, imbuïts d’esperit europeu, faran taules de gimnàstica autèntiques, essencials i primigènies.  Exagero, ho sé. Encara que potser no tant.