Anar al contingut

LA CLAU

Capitulació a terminis

Capitulació a terminis

Enric Hernàndez

L'independentisme, sota pressió judicial, assaja el discurs del penediment. És tènue la frontera entre l'audàcia i la inconsciència

Es discrepi o es combregui amb les seves idees o les seves obres, resulta èticament ineludible solidaritzar-se amb els líders independentistes preventivament empresonats per l’1-O. Mentre la justícia no determini mitjançant sentència ferma quina pena mereixen els passos que van fer en la irresponsable via de la ruptura unilateral, la justícia hauria d’estalviar-los una mesura cautelar tan feixuga com la presó.

Certament, els polítics i activistes que van hissar la bandera de la desobediència estaven obligats a saber a què s’exposaven, però una cosa és jutjar-los pels seus actes, amb totes les garanties processals, i una altra imposar-los un correctiu anticipat tan sever. És obvi que l’Estat en el seu conjunt, no només el Govern del PP, ha optat per donar escarment als que van maniobrar per dinamitar la seva integritat. Propòsit exemplaritzant que més que al passat mira al futur: que d’ara endavant l’independentisme català, o qualsevol altre ‘-isme’ que qüestioni l’ordre constitucional, sàpiga que traspassar certs límits no li sortirà gratis. 

LES CAPITULACIONS

Aquest context explica l'allau de rectificacions i renúncies a què estem assistint, una verdadera capitulació a terminis del sobiranisme. Deixen la política els imputats Carles Mundó i Artur Mas, aquest últim assumint que mig Catalunya no es pot imposar a l'altra mitja. I Carme Forcadell, en llibertat sota fiança, renuncia a la presidència del Parlament, conscient que reincidir en el pols a l'Estat la portaria a la presó. Actituds, totes elles, humanament comprensibles, però que revelen que tènue és la frontera que separa l'audàcia de la inconsciència.

Davant el Suprem, també Jordi Sànchez (ANC)Jordi Cuixart (Òmnium) i l'exconseller Joaquim Forn han assajat el discurs del penediment: abjuren de la via unilateral, neguen cap valor a l'1-O –en un altre temps quinta essència de la democràcia– i assumeixen que l'únic referèndum vàlid serà el que convoqui l'Estat. Tant de bo els acabi servint per recobrar la llibertat. I, també, per convèncer els que, guiats per ells, es van enfrontar a la policia per defensar les urnes com si no hi hagués un demà.

0 Comentaris
cargando