Recomptar

Cada dia passo una o dues vegades per davant del Col·legi Verd de Girona. És una escola inaugurada durant la República que té una façana racionalista molt interessant i que sempre ha estat pintada de color verd. Va tenir noms de científics i clergues, però al final va manar la simplicitat cromàtica. Cada vegada que hi passo pel davant, penso en les imatges del dia 1 d’octubre, aquella ràtzia que va colpejar l’escola amb duresa, amb forces de l’ordre a banda i banda del carrer, amb cops i empentes, amb una fúria desmesurada i planificada. Va ser una de les primeres escoles que va rebre l’embat de la policia, perquè era (i és) el centre on estudien les filles de Carles Puigdemont.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Pensava en el Verd mentre veia el documental sobre l'1-O que va emetre TV-3. Pensava en aquell dia que no oblidarem mai i en les pors que ens van assaltar i en el coratge de molts que van poder superar el neguit i en aquella sensació de comunitat que anava més enllà del primer dia d’octubre i que s’estendrà durant molts anys al llarg de la memòria de molts, «colla de germans», com deia Shakespeare a Enric V. 

Hi ha un moment en què l’actriu Sílvia Bel explica que, com que no quadraven els números de la seva mesa, presidida pel filòsof Xavier Antich, van decidir recomptar i esmenar l’error. Algú va dir a la xarxa: «Un país que té un filòsof recomptant vots, ho pot tot». Potser es tracta d’això i de tot el que això significa. Simplement.