No és puritanisme, és masclisme

Després dels Globus d'Or, llegeixo un manifest d’artistes i intel·lectuals franceses contra el que anomenen «puritanisme sexual» arran del cas Weinstein. És obvi que ser  dona no et fa feminista, quan som educades sota el patriarcat, però el manifest conté frases que mereixen reflexió.

«Puritanisme sexual». És la resposta automàtica davant la denúncia. És la fal·làcia de fer creure que la llibertat va associada a la sexualitat. La llibertat no està en els nostres cossos, sinó en la nostra ment i desitjos. No  està en els desitjos del patriarcat. S’ha d’ignorar la història per vendre’ns per puritanes quan va ser el feminisme radical el que va posar al damunt de la taula el debat sobre el nostre plaer o el clítoris, quan milers de dones confessaven que no havien sentit un orgasme en la seva vida. També va propiciar els principals avanços ginecològics i va demostrar que les coses personals són polítiques, que el que és sexual és polític. Abans de titllar-nos de puritanes, poseu el fre perquè que la llibertat sexual més àmplia l’ha portat el feminisme i qui més atempta contra el nostre dret sexual és el masclisme. 

«La seducció insistent no és un delicte, ni la galanteria una agressió». Una frase en la qual el tema del consentiment es passa per alt. La seducció insistent quan no hi ha acceptació per l’altra part és un mecanisme de pressió, imposició i assetjament. De fet, la seducció forma part de les estratègies de depredadors sexuals i manipuladors emocionals per enganyar en el seu propòsit. La majoria d’assetjaments i violacions es produeixen en entorns coneguts i així es guanyen la confiança de la víctima. No necesistem galanteria, necessitem que ens respectin. Per ser dones i per ser persones, no objectes de plaer.

La «campanya d’acusacions públiques a individus als quals no es deixa la possibilitat de defensar-se». És el que Allen va matisar com a caça de bruixes. Suposo que, quan hi ha por de ser descobert es temen aquestes denúncies. Justament els homes segurs de si mateixos repudien els homes assetjadors. Ens volen submises i callades. El feminisme radical va crear els grups d’autoconsciència i allà es va descobrir que totes les formes de pressió que vivíem no eren casos aïllats. Després d’anys de silenci ara les dones comencen a deixar de normalitzar, a parlar, i prendre consciència de la cosificació i hipersexualització dels nostres cossos. No som agressores, som agredides. I no es pot defensar el que és indefensable.

Hi ha una «febre per enviar els porcs a l’escorxador». Una frase molt desafortunada quan les úniques assassinades, cada mes, som nosaltres. No ens inventem res. Només denunciem el que està recollit en tractats internacionals com el Conveni d’Istanbul. «Robar un petó» o que «et toquin un genoll» és un fet que la mateixa OMS reconeix com a violència sexual segons el context, juntament amb «els comentaris o insinuacions sexuals no desitjats». Nacions Unides va censurar Espanya per ignorar les víctimes d’abusos i assetjaments, que afecta 1,4 milions de dones. El 55% de les europees han patit assetjament sexual, segons l’agència de Drets Humans de la UE. Aquest és el debat perquè aquest és el delicte.

Defensem «la llibertat d’importunar». És el colofó del manifest. Inventar una llibertat que no és existeix i que, en realitat, dona llibertat a l’assetjament. Importunar, segons la RAE, significa «incomodar o molestar». Ajunteu una llibertat inventada juntament amb el patriarcat del fals consentiment i ja teniu la festa feta al capritx dels vostres desitjos. És un manifest on només es reflexiona sobre la sexualitat de l’home. On la nostra llibertat sexual queda, una vegada més, a expenses de la seva decisió. 

Notícies relacionades

Els Globus d'Or, de negre contra l'assetjament sexual

Artistes franceses critiquen el "puritanisme" de la campanya contra l'assetjament

Diuen que «com a dones, no ens reconeixem en aquest feminisme que, més enllà de la denúncia dels abusos de poder, agafa la cara de l’odi als homes». Moltes, com a dones, no reconeixem un text que blanqueja els abusos de poder i que pren la cara de l’odi a les dones que denuncien. 

Estem acostumades a campanyes de desprestigi, de feminazis a puritanes, però no callarem perquè són arguments buits. Que no us afecti un puritanisme que no existeix, és masclisme el que patiu. El feminisme lluita per alliberar del patriarcat. Som defensores dels drets humans i, entre ells, de la llibertat sexual i reproductiva de les dones, sense submissió, coacció ni violència. Encara més en el marc del neoliberalisme sexual. Deia Simone de Beauvoir que «l’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits». A la vista està. Més liberté, égalité i sororité, sisplau.