EDITORIAL

Un Govern atrapat a la neu

La reacció de l'Executiu a l'emergència va ser calamitosa malgrat que el temporal del cap de setmana passat estava anunciat des de feia dies

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp41499982 graf528  sevilla  espa a   06 01 2018   el ministro de inter180108141151

zentauroepp41499982 graf528 sevilla espa a 06 01 2018 el ministro de inter180108141151 / Raul Caro

Milers de persones van decidir tornar a casa, després de les vacances de Nadal, en autopistes de pagament i autovies. I es van veure atrapades durant hores perquè una tempesta de neu anunciada des de fa diversos dies va col·lapsar les vies. Això és el que va succeir aquest cap de setmana sobretot a l’autopista AP-6, i la reacció del Govern davant l’estampa de llargues cues de cotxes en vies nevades és culpar tothom (la concessionària de l’autopista, els mateixos conductors per cometre la gosadia de voler tornar a casa...) menys els que havien de vetllar pel correcte desenvolupament de l’operació tornada, que no són altres que la DGT i el seu responsable polític, el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido.

Si bé és cert que els conductors estaven avisats que la tempesta seria severa, també ho és que les carreteres estaven obertes i que, un cop es va fer palès el col·lapse, el dispositiu per rescatar els vehicles atrapats va trigar hores a obrir les vies. Resulta si més no incongruent que des d’Interior s’afirmi que els conductors no haurien d’haver estat a les carreteres perquè s’havia anunciat temporal quan el responsable d’Interior era a la llotja del Sánchez Pizjuán presenciant el derbi sevillà de futbol i el director de la DGT seguia el dispositiu des de casa seva. Ells tampoc sembla que estiguessin on havien de ser davant un temporal en plena operació tornada de les vacances de Nadal.

És necessari no només que el Govern doni explicacions d’aquests fets, sinó que s’estudiïn les causes i que es depurin les responsabilitats. Més enllà que la concessionària de la via ràpida i l’Executiu es traslladin mútuament la responsabilitat del desastre, és evident que la reacció a l’emergència va resultar calamitosa. No és la concessionària de l’autopista la que ha de rescatar la gent atrapada durant hores als cotxes, en alguns casos en situacions extremes, sense aigua ni menjar ni combustible per mantenir encesa la calefacció del vehicle. I per a la reflexió queda que, una vegada més, un temporal de neu va convertir les carreteres en rateres i va provocar el caos, amb l’agreujant que en aquesta ocasió les previsions meteorològiques havien sigut precises i que no pot al·legar-se el factor sorpresa. No ens hem de resignar que caos d’aquest tipus siguin inevitables. No ho són.