Any nou, vells problemes per a Theresa May

Any nou, vida nova. I enrere queden els molts disgustos d’un 2017 convuls. Això és el que deu haver pensat Theresa May al presentar una remodelació ministerial. Però d’amargors no n’hi faltaran a la primera ministra en aquest any crucial que estarà dominat pel brexit i unes eleccions municipals a la primavera que podran donar la mesura de fins a quin punt el partit de l’oposició, el Partit Laborista, és una amenaça real per confirmar el que asseguren els sondejos.

La vida de May com a primera ministra no ha sigut fàcil. És el cap de Govern britànic la popularitat del qual s’ha erosionat més ràpidament els últims 50 anys. Segurament el pitjor moment del seu annus horribilis va ser el resultat d’un innecessari avançament electoral el juny passat en què el seu partit, el Conservador, va perdre la majoria absoluta de la qual gaudia. L’actual és la tercera remodelació des del juliol del 2016, quan va arribar a Downing Street. Aquest últim canvi a l’Executiu és obligat per la forçada dimissió del seu número dos, fet que suposa el tercer abandonament ministerial en dos mesos.

La remodelació no només respon a la necessitat d’omplir els buits que han generat les dimissions. May pretén donar un nou impuls al seu Govern, assetjat per una oposició que està resultant molt eficaç. Un canvi en la presidència del partit va en aquesta línia. El líder laborista, Jeremy Corbyn, ha posat sobre la taula les qüestions socials que fins ara l’Executiu ha ignorat i ha plantejat una renacionalització d’alguns serveis, com els ferroviaris de rodalies, després d’una descomunal clatellada tarifària als viatgers sense que vagi acompanyada d’un millor servei.

Hi ha una profunda crisi en la sanitat pública, abans envejada per altres països i ara saturada fins al límit amb falta de metges de capçalera i unes estructures hospitalàries en plena decadència. És una crisi que els rigors de l’hivern no han fet més que agreujar les últimes setmanes i que no es resol atribuint la culpa del caos actual a la grip australiana.

La primera ministra no vol que en l’obra del seu Govern durant aquest 2018 aparegui com a tema únic la negociació del brexit i és just que així sigui. Però l’abandonament de la Unió Europea és de tal magnitud que, ho vulgui o no, la qüestió dominarà l’agenda de l’any. I no només en funció d’acords o desavinences amb Brussel·les.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Ara mateix sembla molt improbable que no es consumi el divorci, però pel camí hi haurà moltes ensopegades en seu parlamentària, començant per la Cambra dels Lords, on arribarà la llei derogatòria (Repeal Bill), que posa fi a la primacia del dret comunitari sobre el britànic i que segueix el seu pas a la Cambra dels comuns. La dels Lords és una cambra curiosa, més enllà que els seus membres no són elegits i no se’ls pot fer fora. Però això mateix els dona una gran llibertat. Són majoria els contraris al brexit, i poden plantejar molts problemes.

I una última qüestió. Boris Johnson segueix al Gabinet, fet que li donarà a May nous motius per posar-se vermella i, en el pitjor dels casos, apagar focs diplomàtics.