Xile, un altre escàndol als Maristes

Després de l’escàndol de pederàstia en l’entorn dels col·legis maristes de Barcelona i Badalona que EL PERIODICO va treure a la llum el 2016, arriba un cas semblant a l’altre costat de l’Atlàntic. A Xile, almenys set germans maristes, quatre d’ells d’origen espanyol, estan sent investigats per delictes comesos en cinc centres de l’organització religiosa entre el 1970 i el 2010 sobre més de 30 víctimes, alumnes dels seus col·legis.

Els Germans Maristes han tingut des de fa més d’un segle un fort arrelament a Espanya i la seva història s’entrellaça des de bon començament amb Llatinoamèrica. El 1886 van arribar a Girona com a punt de partida, per la proximitat amb França, per aprendre l’idioma i desembarcar en el nou continent. Tot i així, el cert és que es van assentar en la ciutat i més tard en tot el territori espanyol, a causa de les circumstàncies adverses a la República francesa, d’on van ser expulsats el 1903, just l’any que van iniciar l’aventura sud-americana a l’Argentina. El 1911 van arribar a Xile. Més tard, el 1951, es va crear a Espanya, a Palència i Valladolid, l’anomenat Juniorat Hispanoamericà, per captar vocacions.

En aquesta relació intensa, amb una gran influència espanyola, s’han reproduït els esquemes d’abusos sexuals que en el seu dia ja va denunciar EL PERIODICO, en un treball d’investigació que va merèixer diversos premis, entre ells el prestigiós Ortega y Gasset. El que va passar aquí també va passar a Xile, amb idèntiques pràctiques i amb la mateixa impunitat, auspiciada a més per un entorn repressiu institucional en plena dictadura pinochetista. Si a Barcelona el detonant va ser Joaquim Benítez, al país andí ha sigut el germà Abel Pérez, un professor de matemàtiques que els Maristes van ocultar en una residència de l’institut religiós, sense informar les autoritats d’uns fets que ells coneixien com a mínim des del 2010.

Més enllà de l’acció de la justícia contra els criminals, que es pot veure restringida penalment per la prescripció del delicte, convé denunciar, arreu, la política d’encobriment que afecta la institució. La llum sobre casos tan dramàtics i punyents, com són els que afecten menors d’edat, també exigeix  que l’Església catòlica en el seu conjunt assumeixi responsabilitats. És l’únic camí perquè no torni a repetir-se mai més.