Trump, l'home enrocat

Ser Donald Trump comença a ser un problema fins i tot per al mateix Donald Trump. La guerra dels Rose, la cèlebre pel·lícula de Danny DeVito, s’ha quedat en una minúcia comparada amb l’explosiva ruptura del president amb el seu excap d'estratègia, Steve BannonSteve Bannon. Molts el consideren el cervell darrere de l’operació de venda d’un tipus com Trump com a solució als mals dels EUA.

Tant si és un supremacista com si no és, que ho sembla, ningú pot negar a Bannon la seva intel·ligència i gran capacitat de manipulació i agitació mediàtica. Va ser seva la idea del fake news que Trump ha estès a tot el que no li agrada.

Parlem d’un ultra amb el cap ben posat. Aquest és el perill. Va ser l’impulsor del moviment populista que va arrasar Hillary Clinton en les eleccions del novembre del 2016, i ideòleg de la majoria de les contrareformes conservadores en marxa. Va haver de deixar la Casa Blanca a l’agost a causa del seu enfrontament amb l’entorn familiar del president.

Bannon va veure en Trump l’avatar perfecte per portar a terme les seves idees. Des que es va fer càrrec de la seva campanya, la candidatura es va enlairar, va passar de ser un xerraire a ser un contendent al tron. Bannon el va treure de tots els marrons, incloent-hi els sexuals. Li va donar la presidència amb ajuda de Hillary.

Ha passat gairebé un any. Han sigut dotze mesos caòtics. Trump ha prescindit d’amics i aliats, i desconfia de gairebé tots els que no pertanyen al seu entorn familiar. És un home enrocat.

Estabilitat mental

Va començar vivint la presidència com una continuació de The Apprentice, el reality show televisiu que el va llançar a la fama. L’única diferència és que a més de poder acomiadar a capritx ara té el botó nuclear, o el que sigui, més gran que ningú. És el que més preocupa avui: la seva estabilitat mental.

S’ha sabut que una dotzena de congressistes es van reunir a principis de desembre amb el professor de Psiquiatria de Yale, Brandy X. Lee, per conèixer la seva opinió sobre la capacitat mental del president. Lee és autor d’un estudi que té almenys un títol prometedor: El perillós cas de Donald Trump.

La guerra dels Rose neix d’una afirmació de Bannon reflectida en el llibre del periodista Michael Wolf dedicat al primer any de la presidència, que va sortir divendres a la venda. Wolf recull una conversa amb l’excervell del president en què acusa de traïció i antipatriotisme Donald Trump Junior, el fill, i el gendríssim Jared Kushner, per reunir-se amb persones relacionades amb el Kremlin abans de les eleccions presidencials.

Això indica que Bannon comprèn que les investigacions del fiscal especial Robert Mueller sobre la presumpta interferència russa poden acabar amb Trump i el seu somni personal d’una segona revolució conservadora (després de la de Ronald Reagan els 80). Però a Trump no el preocupa aquesta lectura política, sinó l’atac contra els seus fills (a Ivanka, la dona de Kushner, li diu «muda com un totxo»). El president respon que Bannon ha perdut el cap després de  ser acomiadat de la Casa Blanca i renega d’ell.

Els advocats de Trump centren la guerra en l’autor del llibre i en l’editorial, als quals amenacen amb conseqüències legals si no se n’atura la publicació. Des del servei de premsa de la Casa Blanca s’ha atacat la credibilitat de Michael Wolf. El segueix el cor de Fox News.

El llibre, nodrit de sucosos extractes, es titula Fire and Fury: Inside the Trump White House. És una reconstrucció del primer any presidencial basada en 200 entrevistes. Una és de Bannon.

Un president infantil

Fire anf fury (Foc i fúria) descriu un Trump infantil i incapaç d’entendre l’entorn en què es mou. L’autor sosté que l’empresari de la construcció no volia ser president, només buscava treure profit de les primàries i de la campanya (després de la seva sorprenent victòria en la nominació republicana) per millorar la seva marca i guanyar més diners.

Notícies relacionades

Els advocats de Trump tracten d'impedir la publicació d'un llibre comprometedor

Naturgy: no tots els fons són iguals

A Trump li agrada que l’adorin, per això li encanten els mítings multitudinaris. El que no li agrada és resoldre problemes. El llibre descriu la seva transformació en el poder durant aquests 12 mesos, del tipus que jugava a voler ser president al que descobreix el plaer de ser-ho, de sentir-se el més fort, el més impune de tots. Per això no entén què fa un fiscal especial tocant-li la pera.

La idea que Trump és incapaç de comprendre assumptes complexos, com el trasllat de l’ambaixada dels EUA a Jerusalem o el canvi climàtic, fa mesos que és en l’ambient a Washington DC. Els que no vivim allà en tenim prou de seguir el seu compte de Twitter per adonar-nos que el tuiter en cap global es comporta com un trol, no com un president. I ens queden tres anys.