ANÀLISI

Pederastes sense fronteres

S'haurà de veure en què acaba la investigació judicial a Xile. A Espanya, dels 12 docents denunciats, tres d'ells confessos, només un acabarà assegut al banc dels acusats

2
Es llegeix en minuts
icoy32722081 maristas170505183017

icoy32722081 maristas170505183017 / FERRAN NADEU

S’haurà de repetir dues, deu, cent vegades. Un miler. ¿De què estem parlant? De nens sotmesos a abusos sexuals pels seus professors. Nens grapejats, atemorits, amenaçats, traumatitzats, abusats, culpabilitzats, violats. D’això estem parlant. De nens d’infància robada i maduresa enterbolida. De nens inermes devorats pels mestres al magisteri del qual van ser encomanats. No és que el llop es colés al corral de les ovelles, és que aquestes portaven sense saber-ho els seus xaiets a la llobatera.

La Congregació dels Germans Maristes, originària de França, és una organització multinacional que té l’educació com a missió fundacional. Disposa de col·legis a 79 països de tot el món. Després de l’escàndol de pederàstia en tres de les seves escoles a Barcelona i Badalona, ara els abusos sexuals de menors sacsegen els fonaments dels col·legis maristes a Xile. Al país del Con Sud hi ha almenys set germans acusats per més de 30 exalumnes de cinc centres educatius. Quatre dels docents que han estat investigats a Xile van ser reclutats al seu dia a Espanya per la congregació.

Una exhaustiva investigació d’EL PERIÓDICO va revelar el 2016 una realitat esgarrifosa: més de 40 nens de 7 a 16 anys van ser sotmesos a violacions, fel·lacions i masturbacions per part de 12 professors i un monitor a Barcelona i Badalona. Els crims van ser comesos al llarg de tres dècades. Durant 30 anys, els depredadors van actuar a plaer, amb total impunitat, protegits pel mantell de silenci, tan espès com abominable, que imposaven els col·legis i també la congregació religiosa a la qual pertanyien.

El mateix procediment

Notícies relacionades

El procediment era sempre el mateix, amb lleugeres variacions. Quan algun alumne aconseguia vèncer la por, la vergonya, el fàstic i la humiliació, i alertava els seus pares que estava sent víctima d’abusos sexuals per part d’un germà o un professor del col·legi, la direcció del centre, és de suposar amb l’aval dels seus superiors a la congregació, tractava de dissuadir els pares de la idea de denunciar-lo. En algunes ocasions, els pares rebien pressions i fins i tot amenaces. El col·legi, en contrapartida, es comprometia a apartar el depredador de les tasques docents directes o traslladar-lo a un altre centre de la germandat. Un col·legi nou, on tan bon punt hi arribés el llop seria recompensat amb un nou ramat de xaiets.

S’haurà de veure en què acaba la investigació judicial a Xile. A Espanya, dels 12 docents que van ser denunciats, tres d’ells confessos, només un, Joaquim Benítez, acabarà assegut al banc dels acusats. Els altres ni tan sols han sigut investigats perquè els seus delictes han prescrit pel pas del temps. Això pel que fa als depredadors. Pel que fa a l’organització sota l’empara de la qual destruïen infàncies, segueix rebent subvencions de la Generalitat. L’oposició no sembla gaire alarmada sobre aquesta realitat. Tots, tant el Govern com l’oposició, deuen tenir assumptes de més fondària dels quals ocupar-se. És clar.