EDITORIAL

L'Iran es queda sense excuses

No hi ha res de més fàcil que acusar l'enemic exterior per encobrir les deficiències interiors. És el que ha fet el líder suprem de l'Iran per buscar culpables de les protestes que agiten el país

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41459049 in this saturday  dec  30  2017 photo  by an individual not 180105205351

zentauroepp41459049 in this saturday dec 30 2017 photo by an individual not 180105205351

No hi ha res de més fàcil que acusar l’enemic exterior per encobrir les deficiències interiors. És el que ha fet el líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, al buscar culpables de les manifestacions que s’han reproduït per tot el país amb el tràgic balanç d’almenys 20 morts. El cert és que no calia  cap enemic més enllà les fronteres (per més que el president Trump donés suport als manifestants) per entendre el desànim d’una població, majoritàriament jove, que no ha vist cap dels beneficis promesos després de la firma de l’acord nuclear, el gener del 2016, i de l’aixecament de les sancions econòmiques que pesaven sobre el país. Aquell càstig i les catastròfiques polítiques de l’anterior president, Mahmud Ahmadinejad, van empobrir un Iran enormement ric en hidrocarburs. L’obertura que va suposar el final de les sancions ha tingut efectes positius, com ho demostren les xifres macroeconòmiques, però aquests beneficis no han arribat a la societat, en particular, a les capes més empobrides d’on han sortit les protestes. Les rigideses del sistema econòmic iranià, que concedeix grans privilegis a organitzacions pròximes al líder suprem i que permet l’existència de nombrosos xiringuitos financers, han sigut el tap que ha impedit el repartiment de la riquesa. I després hi ha l’enorme despesa en la contesa amb l’Aràbia Saudita per erigir-se en la potència regional, una guerra que es dirimeix al Iemen, al Líban i, sobretot, a Síria.