De riure

Comença un any nou i, després de fer balanç, que a vegades més aviat sembla un examen de consciència, n’hi ha molts que comencen amb l’habitual llista de bons propòsits. En aquestes llistes sol haver-hi dues categories d’intencions: les coses que es volen fer, suposo que encapçalades per practicar esport i aprendre algun idioma, i les coses que es volen deixar de fer. Les coses que la gent vol deixar de banda acostumen a ser agradables però o tenen la reputació de ser vicis o resulten pernicioses.

A la meva llista personal de les coses que vull arraconar, perquè en realitat, encara que m’agradin i em facin disfrutar, no són bones, he inclòs l’humor. Penso deixar de riure de determinades coses. Malgrat que en el moment actual poder riure és una vàlvula d’escapament que fa que l’angoixa i el desànim davant la situació no ens acabin aclaparant. Els acudits ens consolen, per exemple, del fet que el món estigui contenint la respiració davant les fanfarronades d’un parell de malalts jugant amb botons nuclears.

Acudits, tuits i mems

També fem bromes anotant a la llista de ximple de l’any l’individu que deixa anar barbaritats com dir que la gent que dorm als caixers ho fa perquè vol. Hi ha un rànquing de les «millors» rucades del president del Govern. Hi ha acudits, tuits i mems jugant amb la suposada incògnita sobre qui deu ser l’M. Rajoy de la comptabilitat b, sobre el desconeixement d’idiomes dels polítics, sobre els privilegis de la família de Franco, sobre… la llista és molt llarga.

Un aliat 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però, si ho pensem bé, si analitzem els nostres mateixos acudits, ens estan dient que estem governats per persones malvades i ridícules, ignorants i prepotents. I nosaltres ens en riem de pura desesperació. L’humor, del qual afirmem que és el que mai s’ha de perdre, se m’apareix com un aliat de tot aquest desori, perquè quan riem descarreguem tensió, afluixem el cabreig i la indignació que causa tot això. 

Per això, aquest any no vull riure més de tota aquesta gent ni vull que em facin riure, perquè el fet que segueixin aquí no fa cap gràcia.