Els segons són de Primera

2
Es llegeix en minuts
rpaniagua41481948 barcelona s spanish coach ernesto valverde poses for a selfi180105174120

rpaniagua41481948 barcelona s spanish coach ernesto valverde poses for a selfi180105174120 / JOSEP LAGO

No facin cas dels números, que a vegades són inexactes i reflecteixen malament la realitat. Segons els números, a Balaídos hi va haver un 1-1, és a dir, un empat. Però la veritat és que Vigo va tenir un nítid vencedor: Valverde. Ningú ho pot discutir. Va aprofitar al màxim la nit de dijous. Va arriscar, va revolucionar amb èxit els esquemes i va complir els objectius.

¿Repassem aquests objectius? Eren encarrilar l’eliminatòria copera (fet), donar descans als titulars de cara al que ve (fet), estimular els reserves (fet), donar minuts a Dembélé perquè recuperi la forma (fet), concedir una altra oportunitat al noi del B, Arnaiz, que cada vegada que surt amb el primer equip del Barça demostra bon olfacte de gol (fet). 

No es va guanyar el partit, això és veritat, però els blaugranes s’ho mereixien, van tornar a xutar dues vegades als pals i van fallar oportunitats clares per decantar aquesta anada del partit de Copa.

Encara que el tècnic va tornar a demostrar la solidesa dels seus coneixements i intuïcions, el Barça va viure en aquest partit diverses paradoxes. La principal, que en l’onze inicial únicament figuraven tres titulars (Piqué, Busquets i Paulinho) i que ells van ser els menys encertats de tots. En l’aspecte col·lectiu va semblar que notaven l’absència dels companys habituals i que trobaven a faltar la batuta de Messi; en l’aspecte individual, tots tres van estar imprecisos.

  

Segons els números, a Balaídos hi va haver un empat, però la veritat és que a Vigo hi va haver un nítid vencedor: Valverde

  En canvi els altres homes, els menys habituals en les alineacions, es van desenvopular cada un a la seva altura i van armar un conjunt pràctic amb el control del joc, triangulacions contínues i l’esperit ofensiu que caracteritzen el Barça (encara que, això sí, amb menys ostentacions que en les grans exhibicions d’Iniesta i companyia).

¿Les bones notícies? Que el segon equip funciona. Té fusta per enfrontar-se sense complexos a un rival tan poc senzill com el Celta. Mentrestant, els tan elogiats reserves del Madrid necessitaven allò de penal va i penal ve per doblegar un més modest Numància.

Una altra cosa positiva: que els millors fossin Vermaelen, la gran sorpresa de l’any,  i per una vegada André Gómes, que menys en la qüestió de xutar a porta va estar a nivell de bon titular del Barça. Són dos candidats a participar amb èxit en els grans xocs que venen. Denis Suárez, en canvi, va desaprofitar remats fàcils, Cillessen va blocar malament diverses pilotes i Aleix Vidal va voler jugar a tants llocs que se’l va trobar a faltar en la construcció de joc, que és on l’equip el necessitava.

Notícies relacionades

¿Què va fer Dembélé? En realitat res, encara que això era precisament el que li tocava fer en una reaparició tan breu i gairebé simbòlica després del seu calvari. En els 20 minuts que va trepitjar el camp es va mostrar àgil, ràpid i voluntariós però sense estar encaixat en absolut en les mecàniques automàtiques de l’onze. Ara el que és important és que es rodi tranquil·lament i els seguidors l’hi deixin fer sense pressionar-lo.

Per les seves maneres, tot pot anar molt ràpid. Era un gran jugador i posat en un gran equip està condemnat a triomfar. Però Valverde, el gran triomfador de Balaídos, ha de trobar les variacions de joc que ha d’efectuar l’equip per aprofitar-lo. Aquesta figura i les que poden arribar pròximament, si arriben.