El caos del finançament autonòmic

Des que va tornar al Govern l’any 2011, en plena crisi econòmica, el Partit Popular ha transferit a les comunitats autònomes el pes de les retallades per ajustar la despesa pública. Embolicat en la bandera de l’austeritat, en realitat, ha clavat una sèrie de cops de destral a l’Estat del benestar que no té precedents en la democràcia espanyola ni a l’Europa de l’euro. Laminar els ingressos i la capacitat d’endeutament dels executius autonòmics és la forma de reduir la despesa pública en sanitat, educació i serveis socials, convertint la pugna ideològica en una perillosa espiral de greuges territorials. L’injust repartiment dels límits del dèficit durant el pitjor moment de la crisi econòmica ha tingut conseqüències encara irreversibles en la qualitat i la cobertura de serveis públics essencials. I això té poc a veure amb els reals excessos autonòmics –també estatals i municipals– en els anys daurats del creixement aparentment il·limitat.

L’últim episodi d’aquesta forma de procedir del ministre Cristóbal Montoro és especialment greu. Sense previ avís i en el primer dia de l’any, ha comunicat a les comunitats autònomes que la previsió d’avançaments a transferir en aquest any 2018 ha patit una inesperada retallada com a conseqüència del fet que els Pressupostos de l’Estat estaven prorrogats. Com han esgrimit les comunitats governades pel PSOE, poca cosa té a veure la a amb la be. Aquests avançaments estan recollits a la llei de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), plenament en vigor, i el seu càlcul depèn de les previsions de creixement que el Govern espanyol va aprovar al juliol juntament amb el sostre de despesa. S’ha de recordar que aquest tripijoc parteix del fet que el càlcul final del que es transfereix a les comunitats es liquida dos anys després, una pràctica que els experts del mateix Ministeri d’Hisenda han convidat a corregir.

La decisió de Montoro no és en cap cas tècnica sinó molt política. És evident que pretén forçar el PSOE a recolzar els Pressupostos del 2018, vistes les reticències del PNB. I busca igualment que l’increment d’ingressos que havien de tenir les comunitats com a conseqüència de la millora en la marxa de l’economia no serveixi per recuperar la despesa en els serveis públics, especialment en un any preelectoral.