El debat sobre el futur d'internet

Neutralitat, equitat i impunitat

3
Es llegeix en minuts

El 'mainstream' tecnològic i ideològic considera que la proposta de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) per eliminar la neutralitat de la xarxa pot acabar amb l’esperit i el potencial disruptiu que ha tingut internet. El progressisme ha fet d’aquest principi una de les senyes d’identitat de la mentalitat digital. Per als profans, aclarim que l’anomenada neutralitat de la xarxa significa a la pràctica que els operadors de telecomunicacions no poden condicionar l’accés als serveis en funció dels continguts que consumeixi l’usuari. Això ha sigut així des del primer dia i, sens dubte, ha tingut efectes positius.

La barrera d’entrada per als proveïdors de continguts o de serveis digitals ha baixat notablement respecte a l’entorn analògic, cosa que ha estimulat la creativitat, la competència i la pluralitat. Ara bé, alguns dels mals que la mateixa progressia critica del món digital són també conseqüència de la neutralitat de la xarxa: la impunitat davant el delicte, la falta de responsabilitat editorial o el menyspreu per la propietat intel·lectual. Als que ara s’escandalitzen, cal dir-los que importants gegants digitals, com Google o Facebook, ja van acceptar que estats com el xinès o les monarquies del golf Pèrsic se saltessin la neutralitat per raons purament ideològiques.

Amb tot, hi ha altres punts de vista a valorar per analitzar la decisió de la FCC. Els operadors de telecomunicacions es troben atrapats pel creixement del trànsit de dades a través de les seves xarxes. Ho va explicar fa un parell d’anys amb meridiana claredat el llavors president de Telefónica, César Alierta. La neutralitat de la xarxa obligava i obliga les telecos a carregar tota la seva inversió sobre les espatlles dels consumidors. Netflix, per exemple, construeix el seu model de negoci sobre la base que les operadores han de fer créixer exponencialment la seva amplada de banda i la capacitat de les seves xarxes i, alhora, abaixar els preus per la creixent competència. 

No és la primera vegada que en l’entorn d’internet que qui fa el negoci no és el que arrisca el capital ni qui paga la festa. Una cosa semblant els passa als productors de continguts respecte a Google o Facebook que no suporten cap mena de cost vinculat a la creació dels continguts que exploten comercialment. La paradoxa és que Netflix competeix amb els operadors tradicionals de televisió que són els que costegen el transport del senyal fins al receptor de l’usuari. Mentre que quan els arriba a través d’internet són els usuaris els que els paguen. El model és insostenible i poc equitatiu. Aquesta és la batalla que han guanyat davant la FCC.

Els productors de continguts tampoc veuen amb tanta simpatia la neutralitat de la xarxa. La impossibilitat de reconèixer els continguts al seu pas per les xarxes ha contribuït –encara que no ha sigut l’únic factor– a reduir fins a zero el valor dels continguts. Allò al que legalment no se li pot donar valor és impossible que en tingui al mercat. Des d’aquest punt de vista, la recuperació del poder per part de l’operador de la xarxa pot contribuir a la revalorització dels continguts que hi circulen. Es diu una vegada i una altra que les operadores l’utilitzaran per exercir un control ideològic o per discriminar els usuaris que paguin tarifes més baixes.

Notícies relacionades

Recordem que fa uns quants mesos, es donava per indiscutible que Trump havia guanyat gràcies a l’ús que havia fet de les xarxes contra els mitjans tradicionals. Si això havia sigut així, ¿tindria sentit carregar-se ara l’arma amb la qual va guanyar les eleccions? D’igual manera, qualsevol persona que hagi gestionat un servei comercial sap com és de difícil reduir les prestacions sense patir un daltabaix dels abonats.

Una altra cosa és que els nous serveis que requereixen més inversió exigiran quotes diferenciades. Dit d’una altra manera, l’ús de la xarxa per veure pel·lícules i sèries on demand haurà de pagar-lo o l’operador de continguts o l’usuari o repartir-se el cost. No pot pagar el mateix qui usi la xarxa per consultar Google que qui s’abaixi sèries de Netflix. També podria passar que les companyies de telecomunicacions usessin el poder que els ha tornat a conferir la FCC amb fins que poden semblar més raonables: la penalització del trànsit poc respectuós amb la propietat intel·lectual o amb els autòmats russos pagats per Trump. Potser si és per garantir l’equitat o per acabar amb la impunitat, limitar la neutralitat no ens semblaria una barbaritat tan gran.

Temes:

Internet