Un 2018 a l'ombra del procés

El fet que les eleccions del 21-D no hagin resolt res a Catalunya i hagin retornat la situació política a la casella de sortida condiciona el desenvolupament de molts esdeveniments de l’any que comença. De com es resolguin les incògnites més importants –qui serà el nou president, quin Govern es formarà, qui presidirà el Parlament– i de com evolucioni el procés dependrà, per exemple, l’autonomia financera de la Generalitat, si hi haurà Pressupostos o no –a Catalunya i al conjunt d’Espanya–, però també si el Mobile World Congress assegurarà la seva continuïtat a Barcelona, si hi haurà avanços en el finançament de les autonomies i en la comissió del Congrés que revisa la qüestió territorial i fins i tot si l’activitat cultural catalana recuperarà la normalitat o no.

La corrupció no abandonarà el primer pla perquè a Catalunya se sabrà, finalment, sis mesos després del judici i després de gairebé nou anys d’instrucció, la sentència del cas Palau, que pot clavar un altre cop a l’antiga CDC, i un membre de la família Pujol, l’Oriol, ingressarà a la presó. A Espanya hi haurà sentència del cas Gürtel, un obstacle perquè el PP recuperi vots en la seva disputa amb Ciutadans (C’s), aguditzada després del 21-D. Frenar C’s serà també objectiu del PSOE, cada vegada menys preocupat pel seu flanc esquerre amb la desinflada de Podem.

Fora ja de la influència del procés, el 2018 s’inicia amb una economia en procés de frenadai un món més perillós que el de principis del 2017. Això es deu fonamentalment a l’erràtica, egoista i aïllacionista política de Trump, que, amb la seva consigna d’Amèrica, primer, ha retallat la multilateralitat al Pròxim Orient –ha reconegut Jerusalem com a capital d’Israel i ha amenaçat el pacte nuclear amb l’Iran– o en els acords comercials, i ha situat la Xina i Rússia –malgrat el seu encaterinament amb Putin– com a enemics en l’estratègia de la Casa Blanca. Trump ha sigut el 2017 tan dolent com pronosticaven –o més– les seves bravates durant la campanya electoral, i la seva pugna ineducada amb Corea del Nord n’és el millor exemple. Cal confiar que en el nou any s’intensifiqui la lluita contra la violència masclista i l’assetjament sexual, tema en el qual el judici de La Manada i les moltes denúncies sorgides a Hollywood han de ser un toc d’alerta per acabar amb aquestes plagues.