Temps d'oci i d'educació

Cada any, per aquestes dates, ens replantegem la funció de les joguines que es regalen a nens i nenes. Tant des del punt de vista social (el zenit del consumisme en comparació amb les campanyes solidàries que es promouen per ajudar les famílies que no es poden permetre la despesa) com des d’una òptica educativa. ¿Són necessaris tants regals? ¿Estan pensats per a l’edat adequada? ¿Responen a unes necessitats reals i pedagògiques? Des de fa temps, a més, la categoria joguines s’ha ampliat amb tota mena d’aparells i gadgets electrònics, amb una tendència creixent a introduir els menors, moltes vegades abans d’hora, en el món de l’adult. 

El joc és una activitat consubstancial a l’ésser humà i amb innegables beneficis per al desenvolupament intel·lectual, però s’ha de cenyir a unes necessitats educatives i lúdiques i a uns criteris d’adequació al ritme de creixement del menor, i no a la satisfacció d’uns desitjos expressats en un entorn altament consumista. En aquest punt, convé destacar el paper que les joguines interpreten en la continuïtat d’uns rols socials o bé en la superació d’aquests rols. Algunes empreses ja han començat a promocionar els seus catàlegs sense distinció de sexe, mentre que altres persisteixen a reproduir estereotips convencionals, pràctica que no condueix sinó a perpetuar la discriminació social entre homes i dones. 

Jugar és absolutament necessari, però tant pares com educadors i institucions han de tenir present que el joc és també un fet que forma part de l’entorn educatiu. L’excés, la incontinència, la voluntat de comparació amb altres infants, la generació d’impulsos irresistibles, són factors de risc que poden incidir negativament en una infància en la qual es basen els fonaments del ciutadà adult.

Durant aquests dies, la intel·ligència emocional hauria de passar per sobre dels múltiples reclams als quals estem exposats. Calibrar l’edat del menor, defugir les joguines i els dispositius violents o la seva concreció sexista, i apostar per un espai d’oci que tingui en compte els paràmetres del civisme i la igualtat haurien de ser els criteris pels quals es regeixen els regals. Sense oblidar, evidentment, que jugar és sinònim de créixer i compartir, de socialitzar. De ser feliç en companyia dels altres.