El país de les derrotes

La meva amiga M. va perdre tot l'equipatge de la seva vida en un incendi. A l'octubre, les flames van destruir el pis de Barcelona on vivia amb la seva filla. L'endemà, devorada per un buit glacial, M. va iniciar una odissea odiosa. Buscar aixopluc per a ella i la seva filla. Comprar roba. Objectes de neteja. Ulleres. Ordinador. Telèfon… Afrontar fatigosos tràmits burocràtics amb la companyia d'assegurances, amb l'ajuntament. Descobrir amb dolor i ràbia que mai s'està tan emparat com un es creu, ni pel sector públic ni pel privat.

Dos mesos més tard, poc després de les eleccions, M. mirava de confortar-se amb un trago d'ironia: "Tot aquest tràfec almenys ha tingut la virtut de mantenir-me apartada de la bogeria política del país". No vaig voler privar-li d'aquest consol, vaig assentir i vaig callar. No em vaig atrevir a dir-li llavors que la crispació política i la fractura social no van acabar el 21-D. Això va per llarg. 

Gairebé tots els actors polítics van perdre el 21-D. I els pocs que van guanyar alguna cosa no poden llançar les campanes al vol. ERC ha fracassat en el seu assalt a l'hegemonia del nacionalisme català. El PDECat ha quedat pres d'un líder que pot acabar fagocitant-lo. La CUP ha perdut el 60% dels seus diputats. El PP, principal derrotat, no té ara cap rellevància parlamentària. El PSC ha trencat les seves expectatives de creixement després d'una dècada negra. Els comuns no han aconseguit ser decisius a la Cambra. L'independentisme no ha ampliat la seva base i només disposa de força per tornar al camí autonomista. El catalanisme ha cedit per primera vegada des del 1980 la primera posició del podi a un partit anticatalanista.

Victòries estèrils

Puigdemont li ha doblegat el pols a Rajoy, a Junqueras i al seu propi partit. I Ciutadans ha guanyat les eleccions. Però ni el primer, fugit de la justícia, ni el segon, sense aliats, podran governar. Victòries estèrils.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

I Catalunya, amb el seu autogovern capat, és un país més dividit, estressat, afligit i malhumorat que mai en les últimes dècades.

T'ho he dir, M., d'això no te'n salves.