Seguretat impredictible

William Thomson va ser un físic britànic que passa per ser un dels científics que més van contribuir a modernitzar els principis de la termodinàmica i l’electricitat al segle XIX. Quan va morir el 1907 va deixar per a la posterioritat no només descobriments importants, sinó també frases memorables. Una d’elles: «La ràdio no té futur, els raigs X resultaran una farsa i les màquines voladores més pesades que l’aire són impossibles». Exemple perfecte que qualsevol previsió sobre el futur, fins i tot quan prové d’avesats experts, només demostra que el futur és impredictible i que tot acaba per ser superat per la realitat. Sempre ha sigut així, només que ara tot passa més de pressa.

L’iPod, que va canviar la forma de consumir música, i que ja està àmpliament superat per la presència de Spotify o iTunes als mòbils, no és tan antic: només té 16 anys de vida. Es va presentar l’octubre del 2001. Amazon, el gegant que amenaça d’apoderar-se de les nostres vides i que ha posat contra les cordes botigues i centres comercials de mig món, va començar el seu periple el 1994. Facebook va néixer deu anys després, el 2004; Twitter el 2006. Des d’aleshores, tant per al consumidor més jove, com per al polític més veterà, la informació transcorre a través d’aquestes xarxes.

El primer iPhone es va comercialitzar el 2007. Una dècada després ja tot el que no sigui el seu últim model, l’X, sona a desfasat. Paguem restaurants, comprem bitllets de viatge i ens guiem per les ciutats gràcies a ell. Avui dia, si perdem el mòbil, la nostra vida desapareix. La primera generació d’iPad es va presentar el 27 de gener del 2010, i per tant d’aquí un mes farà vuit anys qui ha posat en crisi els portàtils i ha convertit els ordinadors de sobretaula en antigalles.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Netflix es va crear el 1997. Ho va fer com un videoclub, i avui és la principal productora de continguts del món i està posant en perill els grans estudis, que busquen aliances entre si per continuar competint. En menys de dues dècades els avenços tecnològics han possibilitat la creació de noves empreses capaces de qüestionar la primacia dels que es consideraven castells inconquistables. Així, ¿qui s’atreveix a vaticinar el que el futur ens depararà en els pròxims deu anys?

Tot és possible, però entre tanta incertesa hi ha algunes certeses. Ken Auletta va escriure el 1991 el llibre Tres ratolins cecs, en què analitza com amb l’aparició en el mercat televisiu dels EUA de les ofertes del cable, les tres grans cadenes generalistes existents van veure reduïda la seva quota d’audiència. Senzillament el pastís seguia sent el mateix, però s’havia de repartir entre més comensals. Anys després, en essència, passa el mateix: la competència per a tots ha augmentat i en els pròxims anys ho continuarà fent. Auletta deia que l’únic segur del futur és «que qui tingui els millors continguts no només estarà assegut a la taula, sinó al capdavant d’ella». Així doncs, ¡feliç 2018 per a tothom i imaginació! Perquè la millor manera de predir amb certesa el futur és inventant-lo.