Pacte d'Estat i violència masclista

L'acord és positiu, però el gran repte és transformar una societat patriarcal com l'espanyola a favor de la igualtat i contra el sexisme

1
Es llegeix en minuts

La ratificació del pacte d’Estat contra la victòria masclista, entre el Govern i les comunitats autònomes, és una bona notícia i un indici d’una voluntat real d’afrontar un problema que és una plaga social al nostre país. Una altra qüestió és que el degoteig de víctimes no hagi cessat durant aquest any llarg de treball entre administracions, partits, poder judicial i associacions del tercer sector. S’entén aquesta demora quan es plantegen 200 mesures en un pla integral, però el problema requeria tota la celeritat possible per aixecar l’esquelet normatiu. Recordar que més de 1.000 dones han sigut assassinades a Espanya els últims 20 anys és una dada terrorífica.

Es dona la negra coincidència, a més, de l’anunci del pacte amb les últimes morts a Sant Adrià de Besòs i a Benicàssim. En el cas de la primera, havia denunciat dues vegades el seu marit, la qual cosa és una altra mostra que, per exemple, els protocols d’allunyament no resulten eficaços amb una freqüència lamentable. El màxim zel en la prevenció i reforç de les mesures de protecció s’evidencia imprescindible.

Són alguns aspectes de l’ampli catàleg de mesures d’aquest pacte d’Estat que preveu destinar al seu finançament 1.000 milions, 200 dels quals el 2018. L’objectiu d’aquesta inversió pública –l’aplicació de la qual no té cap excusa possible– ha de ser lluitar contra el masclisme que es manté instal·lat en la nostra societat. Perquè, de nou, les dades aclaparen. Segons el baròmetre del CIS del juliol, només l’1,4% dels espanyols situen la violència contra la dona com una de les seves grans preocupacions. I el 27,4% dels joves d’entre 15 i 29 anys, segons un baròmetre del Centre Reina Sofia, la veuen «normal».

La violència masclista, per tant, s’ha normalitzat en la societat espanyola. Un entorn que, malgrat els avanços en l’emancipació de la dona, continua marcat per un segell patriarcal del qual tampoc s’escapen algunes actuacions judicials. L’àmbit familiar i educatiu és, en conseqüència, la primera etapa en la lluita contra estereotips i micromasclismes que es converteixen en nociu caldo de cultiu. El repte és enorme, el pacte d’Estat és benvingut, però l’objectiu és transformar una societat perquè es fomenti la igualtat. Serà el millor camí per protegir la vida, la dignitat i la integritat física i moral de les dones.