Un bon pacte sobre el salari mínim

Portat segurament per l’entusiasme davant el que, sens dubte, és una bona notícia, el president  del Govern ha relacionat la firma, ahir, d’un acord per augmentar el salari mínim interprofessional (SMI) amb els històrics Pactes de la Moncloa subscrits el 1977 per Adolfo Suárez, els partits i els sindicats per encarrilar la Transició. És una comparació exagerada, però té raó Mariano Rajoy al concedir importància a la pujada del salari espanyol de referència, perquè encara que directament només afecta a poc més de mig milió de treballadors, aquest augment pressiona –o hauria de pressionar– a l’alça el conjunt dels sous. I els experts coincideixen que la millora dels salaris i el consegüent augment de la renda disponible per part de les famílies és la clau per consolidar la recuperació econòmica iniciada després de la profunda crisi que ens ha castigat durant gairebé una dècada.

L’SMI pujarà l’any 2018 un 4% i se situarà en 735,9 euros mensuals. I en els dos anys següents els augments seran, respectivament, del 5% (fins a 773 euros) i del 10% (fins a 850 euros). Una notable alça acumulada en tres anys,per afegir a la ja experimentada l’any que ara s’acaba. Objectivament, doncs, l’SMI haurà fet un salt important en pocs anys, millora que, no obstant, s’ha de contextualitzar: Espanya és, en el global dels països del nostre entorn, el que té un salari mínim més baix, i només en tres països de la Unió Europea és menor. L’important és que la progressió que s’anuncia fins al 2020 no es frustri perquè no es compleixin les previsions de creixement del PIB i d’augment de les afiliacions a la Seguretat Social, cauteles incloses en l’entesa firmada ahir amb els sindicats i les organitzacions empresarials.

L’acord sobre l’SMI tindria encara més importància si el mes de juliol passat no s’hagués trencat, a última hora, el pacte global sobre els salaris a Espanya, encara més necessari perquè hauria sigut una referència per al conjunt dels treballadors. I la millora del diagnòstic sobre el mercat laboral no pot fer oblidar l’enquistament del problema nuclear: l’ús i abús dels contractes temporals, espasa de dàmocles per a més d’una generació d’espanyols. Solucionar el que és una autèntica calamitat requerirà molt més esforç que el que ha calgut per al pacte de la pujada de l’SMI.