La veu de les dones

Ploranera. La veu de la dona, estrident, nasal, gemegaire. Així, al llarg de la història, ha qualificat la veu de les dones el discurs públic en l’esfera política o de poder. Les dones, durant molt de temps, van haver de presumir d’andrògines per fer-se valer. Masculinitzar-se per ser escoltades. Tornar-se agressives en la seva posada en escena, exercitar la veu perquè resulti més greu. Les dones hem hagut de dissimular la nostra feminitat per, sobretot, no ofendre els poderosos i els que no han volgut mai acceptar una dona 

líder.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Mary Beard ho explica excepcionalment bé, i aprofundeix en un tema que em preocupa encara més que l’escassa veu que tenim les dones en la primera línia del poder: que les dones, quan tenim oportunitat de parlar, ens especialitzem en el nostre tema. Sí, perquè la igualtat sigui real i efectiva, perquè les dones puguem liderar moviments, hauríem de normalitzar la nostra causa. Quan la desigualtat, el masclisme i la violència de gènere siguin qüestions universals, ens preocupin a tots i els portaveus, les comissions i els estudis siguin liderats igual per homes que per dones, les dones podrem desespecialitzar-nos.

Si només a les dones ens interessa tractar els temes que ens afecten sobretot a les dones, no avançarem. Ens seguirem movent en termes de quota: si no parlo jo de les escriptores, si no parlo jo de la desigualtat, si no parlo jo del masclisme... ningú ho farà. De manera que la infrarepresentació de les dones en política i en els cercles de poder no només és alarmant en nombre, sinó també en temàtica. Si de cada deu homes, hi ha tres dones... i aquestes tres dones s’especialitzen en els nostres temes, els homes tindran la seva quota resolta amb nosaltres i seguiran amb la seva política masculina, universal, econòmica. Aquesta és una de les dinàmiques trampa en què ens hem vist immerses. No només som quota per a la foto final, sinó que a més no podem encara intervenir fora de la nostra problemàtica. Acabarem, també, amb això.