El problema de l'anglès a les escoles

Les dades sobre l’aprenentatge de l’anglès no són especialment optimistes. L’English Proficiency Index, elaborat per l’organització Education First, és un baròmetre de prestigi i situa Espanya a la cua d’Europa, per sobre només de França i Itàlia. Hi ha molts factors que incideixen en aquest malt posicionament. Un d’ells és possible que sigui el fet de comptar amb llengües poderoses pel que fa a la magnitud de parlants i tradició lingüística. Altres, per descomptat, en el cas espanyol, són l’herència franquista del doblatge de pel·lícules i la poca predisposició de la societat, durant molts anys, a accedir al domini d’una llengua estrangera. A l’escola, el panorama no només és desolador pel que fa al coneixement sinó que afecta l’equitat educativa i eternitza les diferències entre els alumnes, una bretxa que cada dia és més notable. Només aquells que tenen la possibilitat d’ampliar els seus estudis fora del recinte escolar estan en condicions d’accedir a una llengua que serà capital per al seu futur. Es porten a terme iniciatives lloables, com el projecte d’impartir matèries no lingüístiques en anglès, o com l’aparició de noves generacions de mestres en disposició d’incorporar-lo a l’educació, però el cert és que encara estem en bolquers. Convé revertir les xifres a base d’una política efectiva, duradora, constant i fonamentada, que vagi més enllà del mínim coneixement elemental que avui s’ofereix.