GENT CORRENT

Jaume Juscafresa: "Tornar al camp m'està salvant"

Intenta recuperar-se d'una debacle financera fent de pagès al Prat. Tot el 2017

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp41379206 barcelona  20 12 2017contra    jaume juscafresa pages  en ca171222174135

zentauroepp41379206 barcelona 20 12 2017contra jaume juscafresa pages en ca171222174135 / JOAN CORTADELLAS

Va començar l’any com a empresari i l’acaba com a pagès. Jaume Juscafresa (el Prat de Llobregat, 1959) ha viscut un daltabaix financer just quan els analistes parlen de recuperació. Però segueix endavant, doblegant l’espinada i venent els seus productes en mercats del Baix Llobregat. Diu que està acostumat a patir, a perdre béns, a tornar a aixecar-se. 

-Tot anava bé fins que al febrer va sonar el telèfon. «Deixa de produir». El meu principal client era a Castelló, amb un 85% de producció per a Ford, i Ford va rescindir el contracte. Vaig dir a casa: «Ens ho hem de polir tot».

-¿No tenia xarxa de seguretat?

-Reinvertia. Vaig començar en una nau de 500 metres quadrats a Sant Esteve Sesrovires, vam arribar a 17 treballadors i vaig demanar una hipoteca d’1,1 milions per comprar una nau de mil a Sant Llorenç d’Hortons. Va rebentar la bombolla immobiliària, no havia venut la petita i tenia la hipoteca de la gran. Tot i així, anàvem treballant.

-¿Llavors?

-Fa un parell d’anys, veient que la cosa semblava estabilitzar-se, vaig decidir cedir una mica el pes del taller als meus fills -volia que s’espavilessin- i als matins em vaig posar a cultivar carxofes a la mitja hectàrea que quedava de la família al Prat.

-¿Sabia com fer-ho?

-Vaig treballar quatre anys de pagès. Quan van traçar el Polígon Pratenc, una part de les terres del meu pare estaven afectades i, perquè se n’anés, li van oferir feina a la Seat. El meu oncle i jo vam unir terres i el primer any vam perdre tota la collita, per la gelada de 1983. Vam haver de demanar crèdits per tornar a sembrar.

-¿Ho va deixar per cansament?

-Perquè el meu pare em va persuadir que no hi havia futur. Els camps estaven envoltats pel port, l’aeroport, els polígons. Li vaig fer cas. Sempre vaig ser un apassionat de l’automatisme i vaig entrar en un taller de Teià, a aprendre control numèric.

-Després va tenir la seva empresa.

-Sí. Fa uns anys vam estar a punt de tancar, però ho vam trampejar. Fins al febrer. 

-Quin xoc tornar a l’origen, ¿no?

-El camp ha canviat molt. Fer avui de pagès és gairebé més difícil que ser empresari. Vaig haver de fer cursos i treure’m títols. I em vaig posar als mercats de pagès. Encara que per a alguns no soc pagès, perquè he estat molts anys fora...

-Però ho és, i ven als mercats de Gavà, Sant Boi i Sant Vicenç dels Horts.

-Costa fer clientela. I em passo el dia pujant i baixant trastos de la furgoneta. Però tornar al camp m’està salvant.

-¿En quin sentit?

-Vaig llogar una porció de la finca de Cal Jagó i ara treballo 10 hectàrees de verdures i fruites, he pogut contractar tres treballadors i presideixo la Cooperativa Agrícola del Prat.

-És una màquina. ¿Va traient cap?

-No. I em sap greu per la meva dona, perquè estem en el punt de veure venir el pitjor. Vaig malvendre una casa a s’Agaró per rebaixar la hipoteca, però segueixo devent mig milió d’euros. Ningú vol comprar les màquines ni les naus. Molts no entenen com m’ho estic prenent.

-De manera exemplar.

-L’alternativa és desaparèixer.

¿Què li demana al 2018?

-Poder seguir pagant.

Notícies relacionades

-Potser li anirien bé uns quants clients... ¿Té una adreça de Facebook?

-jaumefruitaiverdura. I els diumenges al matí venc productes a la meva terra, que està darrere de Can Comas. Acostumo a posar un cartell que indica el camí.